Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Previsions mortuòries
Des de Collserola fins al Pirineu, de l’Alt Camp a Berga, el perill d’incendis és latent i persistent, una llosa que pesarà tot l’estiu sobre els que vivim de nou sota el pes del temor
Escric amb la por al cos, perquè, com que el text està redactat uns dies abans, prego als déus de la natura, a la deessa Demèter i a Gea, personificació de la Terra, a totes les divinitats que procuren per les collites i pel creixement dels arbres, que hi facin més que nosaltres i que aquest estiu no sigui la crònica de la mort anunciada de tants boscos que, ara mateix, són a punt de cremar. Mentre escric, rebo les notícies d’un incendi a la Selva, i també m’arriba el fum del de Martorell i Castellví.
Des de Collserola als Pirineus, de l’Alt Camp fins a Berga, el perill és latent i persistent, una llosa que pesarà tot l’estiu sobre els que vivim de nou sota el pes del temor. Podem consultar les dades del butlletí mensual del Meteocat, amb la sequera excepcional que es pateix a l’est del país i en zones interiors i del prelitoral, o podem fer cas de qui trepitja els matolls, de qui recorre els marges i palpa l’extrema crispació d’una terra que només està pendent de la guspira fatal. Són previsions mortuòries, però és que la pudor que perviu de cendres i troncs calcinats, ens arriba –com un obituari inevitable, una maledicció profetitzada– abans que passi tot, pregant perquè no passi res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
