Pros i contres

Menys judicis

L’exposició a la voracitat digital és la nostra herència. L’impacte es valora més que el raciocini i el coneixement s’acosta al ‘fast food’. I el pitjor és que no hem sabut crear mecanismes de protecció

1
Es llegeix en minuts
Menys judicis

Apareixen titulars sobre com la pandèmia ha fet efecte en lasalut mental dels joves i plorem per ells. Es disparen els contagis i clamem contra ells. La qüestió és repartir premis i càstigs. Sentir-nos jutges i dictar sentències a granel. I per descomptat, les xarxes socials com a inesgotables sales de judici. Els logaritmes decideixen els nostres companys de tribunal i la immediatesa impregna el raciocini. Veure i reaccionar. Cada vegada més ràpid. Surfejar en un mar d’opinions. Es tracta d’agafar bé l’onada.

Em pregunto com afectarà tot això els més joves. A aquesta generació que creix amb la necessitat social d’acumular ‘likes’ digitals, sotmesa a l’escrutini perpetu i al consum urgent d’emocions. Podem dir que ells decideixen lliurement què mostrar. ¿Segur? Cada generació entrega a la següent una herència. L’exposició a la voracitat digital és la nostra. L’impacte es valora més que el raciocini i el coneixement s’acosta al ‘fast food’. I, el pitjor, és que no hem sabut crear mecanismes de protecció. Hem dissenyat aquest aparador permanent i ara hi col·loquem els nostres fills. Almenys, continguem-nos (si encara en sabem) i estalviem-nos els judicis sumaríssims.