Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Vam construir un final

Tornen expressions com «setmanes d’esforç col·lectiu». Ja no tenim ni el desconeixement que convidava a la resistència opaca ni l’empenta per tornar a superar obstacles

David Zorrakino/ Europa Press

La implantació primera de les mesures restrictives va ser un sotrac formidable, però la vam entomar amb una barreja de resignació i de compromís cívic. Aleshores, recordem-ho, no hi havia horitzó. És important destacar-ho. No m’agrada gens fer servir símils bèl·lics, però la situació, més enllà del confinament estricte i del tancament i la reclusió, era severa – i similar a una guerra–, no pas per les privacions i la mort civil, sinó justament per aquest detall: no en sabíem el final. O encara pitjor: era un final difús, a mesos vista, en una confiança cega i incerta en les vacunes, però sense cap garantia de cloenda.

Després, va venir el primer relaxament i vam imaginar que hi havia un marc i que tenia els límits definits i que començàvem a acostar-nos a la frontera d’un horitzó més amable, lluny de la pesantor viscuda. Més restriccions i cada vegada menys coratge, fins que vam pensar que ja havíem vençut a la incertesa. Vam construir un final. Ara tornen expressions com “setmanes d’esforç col·lectiu”. Ja no tenim ni el desconeixement que invitava a la resistència opaca ni el delit per tornar a superar entrebancs. S’instal·la el pessimista deliri de pensar que no tenim escapatòria.

Inicia sessió 0 Comentaris