Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La violència de Bill
‘Billy’s violence’ és una reflexió sobre la incapacitat d’expressar els sentiments amb fluïdesa
Abans de començar l’espectacle, dues amigues comenten el muntatge de Jan Lauwers que estan a punt de veure al TNC. No en saben gaire res. Una, diu que “sembla que hi ha marro, que hi ha molta violència”. L’altra pregunta si és “una violència moral”, i l’amiga li diu que no, que és de les físiques, de “les que t’obliguen a tancar els ulls de tant en tant”.
El cert és que anaven errades. ‘Billy’s violence’, de la companyia Needcompany, no ensenya quasi res que obligui a apartar la mirada de l’escenari, i mira que hi ha oportunitats de fer-ho, en les tragèdies de Shakespeare. Assassinats refistolats o farcits de bestialitats, suïcidis induïts, canibalisme ferotge, decapitacions i enverinaments. I no pararíem. Però la violència de Bill aquí és justament d’abast moral, una reflexió sobre la incapacitat d’expressar els sentiments amb fluïdesa, empesos a la repetició obsessiva i alhora maldestra de les paraules, a l’extenuació que provoca el ritme constant de la desolació. “La intangibilitat de la pèrdua”, com diu el mateix Lauwers, és aquí, també, com ho és la vida, un conte explicat per un idiota. Però, en lloc de soroll i fúria, hi ha fúria i fredor, la violència que neix de les mancances.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
