1
Es llegeix en minuts
Eurocopa: alt nivell esportiu, llacunes polítiques

Ha finalitzat una Eurocopa singular i estranya (l’edició del 2020 que s’ha celebrat el 2021, repartida en diferents seus del continent), amb un alt nivell futbolístic, i amb el merescut triomf de la selecció italiana, que ha sigut l’equip que més ha apostat per un futbol creatiu, en contra fins i tot de la seva llarga tradició conservadora. I també amb la sorpresa d’una Espanya rejovenida i a l’atac, amb grans expectatives per al Mundial de Qatar.

Més enllà de l’estrictament esportiu, l’Eurocopa s’ha distingit per les reivindicacions a favor de la diversitat i en contra del racisme i l’homofòbia, però, així mateix, per episodis tan lamentables com la negativa de la UEFA (amb una política més d’aparador que real) a il·luminar l’estadi del Bayern de Munic, en un partit oficial, amb els colors LGTBI+. També s’han produït altres circumstàncies conflictives, com la massiva presència d’aficionats a les grades (principalment a Hongria i a Wembley), un aspecte durament criticat per l’OMS en ple auge de la pandèmia, i el to agressiu de personatges com Boris Johnson, inflamat fins a l’extrem d’un arcaic patriotisme anglès. Les reaccions violentes dels hooligans contra els jugadors negres d’Anglaterra que van fallar els penals és una altra taca a l’expedient d’un campionat en el qual el futbol no «va tornar a casa» sinó que va viatjar, de la mà de Roberto Mancini i d’un equip modèlic, fins a Roma.