Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Com una erupció cutània
És preocupant (més que això: terrible, esfereïdor) l’augment de les agressions homòfobes, des del tràgic linxament del noi gallec a càrrec de personatges inflamats d’un odi profund, inhumà, fins a les pallisses de fa uns dies al Somorrostro o el parc Güell, o en tants altres llocs. La percepció que tenim és que la indefensió ara és més intensa que fa uns mesos, tot i que els observadors asseguren que és una tendència que fa anys que va a l’alça. Les xarxes són plenes de denúncies, de menyspreus, d’insults, de provocacions i, al mateix temps que els drets a favor de la diversitat s’assenten i vivim sota l’aparença d’una societat oberta i progressista, alhora es torna habitual la por, la inquietud de passejar sent com ets, davant la fúria desbocada d’intolerants. De feixistes, siguem clars.
Però la fúria no neix del no-res. Creix en un terreny abonat de merdes diverses i grandiloqüents, o d’agents que són ferments de vegades microscòpics, però efectius, treballant en l’aversió i l’hostilitat. L’últim, una consellera del PP de Madrid que va parlar de la gent «amb LGTBI». Com si fos una erupció cutània o un estigma indesxifrable i arcà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
