Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Totis’ no és ‘tonti’
El llenguatge és una forma de poder. Un camp de batalla en què, de forma secular, el poder polític i el religiós han mirat d’imposar el que mereix ser anomenat i en quins termes
Era la setmana de l’Orgull i, davant un auditori LGTBIQ+, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, es va dirigir a «totis». Amb aquesta desinència amb ‘i’ va voler allunyar-se de l’ús normatiu i integrar les persones no binàries, aquelles que no se senten identificades en les categories home-dona. Aquesta ‘i’ té el mateix sentit que la ‘e’ inclusiva que l’activisme utilitza en castellà: «‘todes’», «‘alumnes’», «‘niñes’», etc. Un ús cada vegada més estès entre els joves, especialment a l’Argentina i Xile. No està beneït per la RAE, però el carrer no sempre segueix els passos de les institucions. És cert, aquesta ‘i’ sona a joc infantil, com assenyalava el meu amic Fonalleras, però no estic tan d’acord amb la seva referència a Carme Junyent: «és una superstició creure que el llenguatge crea realitat».
El que no s’anomena no existeix. I el llenguatge és una forma de poder. Un camp de batalla en què, de forma secular, el poder polític i el religiós han mirat d’imposar el que mereix ser anomenat i en quins termes. ¿De qui és una llengua? ¿Es pot utilitzar el llenguatge com a arma de subversió? Les paraules són àrees de resistència i advocar per la puresa també és una manera de servir a l’ordre establert.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
