Pressupostos en distensió

De la llarga entrevista de tres hores entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, poc contingut es va fer públic, més enllà del desacord en les qüestions de fons sobre la negociació política en el conflicte català. Però els dos líders van abordar molts altres temes, que van començar a revelar-se en l’entrevista d’aquest diumenge a Aragonès a EL PERIÓDICO. Un d’aquests temes és la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat, que encara no s’ha iniciat formalment amb papers a sobre de la taula, però sí políticament.

Les dues parts estan interessades en arribar a un acord per als Pressupostos i fins i tot es parla de tancar un pacte per al que queda de legislatura. ERC ja va donar suport als comptes de l’Estat actualment vigents i algunes fonts creuen que els d’aquest any, les negociacions formals dels quals s’obriran al setembre, poden ser més fàcils d’aprovar que les de l’any passat, fruit de l’ambient de distensió.

La primera decisió positiva per part del Govern és desvincular les negociacions dels Pressupostos de la taula de diàleg i de la resta de la negociació més política. «Com a president de la Generalitat, vull que posem la màxima ambició per aconseguir avui tot el que puguem per a Catalunya perquè això no ens resta força per reivindicar la independència», va declarar Aragonès a aquest diari. Aquest plantejament trenca radicalment amb l’etapa presidida per Quim Torra, en què es va menysprear l’«autonomisme» i la Generalitat es va desentendre de l’administració de les competències autonòmiques o d’obtenir-ne de noves.

Separar les dues negociacions és la millor manera d’arribar a acords, almenys, de moment, en les qüestions pressupostàries que incideixen directament en la vida dels ciutadans. I pacificar també el camp de joc perquè la taula de diàleg es reuneixi sense interferències durant els dos anys de termini fixats per al primer balanç de la negociació. En l’aspecte pressupostari, el president posa l’accent en aconseguir inversions en infraestructures, i que s’executin –cada any queda un alt percentatge sense cobrir–, en el finançament de la llei de dependència i en la gestió dels fons de recuperació europeus.

Els fons Next Generation seran probablement el nucli de la negociació, ja que Catalunya aspira a aconseguir grans projectes d’entre els elaborats pel Govern, que ascendeixen a 30.000 milions d’euros, una xifra difícilment assequible, però sí que és factible obtenir, com demana la Generalitat, més d’un projecte tractor en automoció o en les indústries agroalimentària o audiovisual, per exemple. No s’ha d’oblidar que l’objectiu dels fons, per als quals la Generalitat reclama cogovernança, és transformar el model econòmic i en aquesta línia van els projectes presentats pel Govern.

Un acord entre el Govern i ERC en els Pressupostos de l’Estat repercutiria sens dubte positivament en l’altre objectiu d’aprovar aquesta tardor els comptes de la Generalitat per a l’any 2022. En aquest sentit, seria positiu presentar la mateixa disposició i buscar majories a Catalunya que permetin arribar a acords amb les mateixes prioritats pressupostàries.