Pros i contres

Banalització de la revolta

La llibertat, si pagues, consisteix a fer el que et doni la gana, sense límits

1
Es llegeix en minuts
Banalització de la revolta

Cati Cladera / Efe

L’espectacle d’aquests nois i noies d’institut a l’Hotel Palma Bellver ha estat indignant. Per l’absoluta falta d’empatia de qui es creu amb dret d’imposar la norma perquè ha pagat. En un dels vídeos que van gravar, abans que el jutge decidís que els deixava sortir de l’hotel, un dels xicots exigia (exigia!) la barra lliure que els papes havien pagat. I ho relacionava, esclar, amb aquesta espúria utilització de la paraula llibertat que ara està tan de moda. La llibertat, si pagues, consisteix a fer el que et doni la gana, sense límits.

És la filosofia que fa niu en el cervell dels joves que també van fer servir expressions com “segrest”, “intolerable” i “amargura”, per descriure un confinament que era just i necessari, absorts en un món que només entén el plaer immediat com a objectiu vital i com a causa generadora de drets civils. És certament preocupant, la banalització de la revolta, i també ho és que uns quants d’aquests cadells enarboressin banderetes espanyols en sortir de l’hotel. ¿Haurien fet el mateix a Màlaga, per exemple? Mallorca ha estat una presó estrangera, una festassa interrompuda en la terra on es pot embrutar, vomitar i fer l’ase sota el segell de la (seva) llibertat.