Pros i contres

Prendre’ns el pèl

Costa no veure en la convocatòria d’un futurible referèndum un nou cicle de malbaratament propagandístic i d’inacció política

1
Es llegeix en minuts
Pere Aragonès

Pere Aragonès / JOAN CORTADELLAS (EPC)

En la voràgine del procés es van prometre metes inabastables. Ara, Pere Aragonès parla d’una cita ineludible: la convocatòria d’un referèndum en què pugui votar-se sobre la independència. És evident que la proposta s’escapa de la Constitució, però això no és suficient per invalidar-la. Les lleis hi són per canviar-les quan hi ha una majoria que advoca per això. Una altra qüestió és si hi ha aquesta majoria contundent. Aquell 80% màgic cada vegada està menys sustentat estadísticament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els líders del procés van prometre l’inabastable i, davant cada adversitat, van culpar de l’ensopegada els qui havien advertit de la impossibilitat. Amb el malbaratament emocional dels primers anys es van guanyar molts adeptes a la causa independentista, però també es van perdre possibles partidaris del referèndum que es van negar a combregar amb rodes de molí. A ningú li agrada que li prenguin el pèl i, menys, que el tractin de traïdor quan només pretén aportar una mica de racionalitat. Costa no veure en la convocatòria d’un futurible referèndum un nou cicle de malbaratament propagandístic i d’inacció política. Després de tanta pressa, el camí és més llarg, més difícil. Sobretot si no es reparen els menyspreus.