APUNT

El dipòsit de Pedri

Fan mal les cames de veure el canari jugar-ho tot, però ofereix sempre el més imaginatiu de ‘la Roja’

2
Es llegeix en minuts
El dipòsit de Pedri

EFE

El partit se li va posar de baixada a Espanya amb l’expulsió suïssa (justeta, riguroseta) després d’un espectacle pastós. No va complir la responsabilitat de marcar en superioritat i en els penals Don Simón va marejar els llançadors helvètics. Borratxera d’alegria per al grup juvenil alletat per Luis Enrique. Ja a semifinals. I a Wembley. Resulta refrescant el futbol quan succeeixen coses impensades. 

L’entorn madridista que envolta i pressiona la selecció, segons descripció de Xavi Hernández, serà el primer sorprès. Aquest mosaic de futbolistes, amb jugadors d’aquí i allà però cap del Madrid, s’ha apinyat com una colla de barri i es projecta cap a la zona noble de l’Eurocopa. Amb uns litres de sort, per descomptat. No és pejoratiu: sempre és imprescindible en aquest tipus de campionats. I s’està guanyant els favors negats d’entrada, sobretot des de la capital.

La migranya suïssa

Va jugar ‘la Roja’ davant Suïssa possiblement el partit més insípid d’aquesta Eurocopa, a estones una llauna considerable, però va aprendre a manejar la incertesa i competir sobre la marxa. D’això es tracta. A aquesta generació que va començar amb pinta de sub-21 ja se li endevina la barba. Ha superat avatars de diferent pelatge i va treure el cap malgrat la migranya a què el va sotmetre Suïssa. Va sobreviure a un bon contrincant sense estrelles. L’excessiva cartolina vermella, com s’ha dit al principi, va canviar el color de la pel·lícula.

Unai Simón i Álvaro Morata han concentrat la conversa al voltant de la selecció, però ningú reflecteix el canvi com Pedri, el dipòsit del qual sembla inacabable. Beneïts 18 anys. Luis Enrique no ha deixat que se salti més que un minut. Més fe que a un sant. Comprensible. Com en altres cites, el més imaginatiu que es va veure ahir d’Espanya, un dia d’escasses muses en general, va procedir de l’adolescent de Tegueste.

Notícies relacionades

Amb un toc va trencar línies de tres, amb una passada donava profunditat al lateral o l’extrem. I corre com un animal en perill. En el minut 108 va pressionar a la cantonada contrària com si estigués ventilat. És un prodigi d’una precocitat que costa de creure. ¿Però és realment inesgotable el seu pou? Que no se li trenqui res en els Jocs Olímpics, on segur que es mor de ganes d’anar. Un regal per a un nen. Costa negar-l’hi, malgrat que facin mal les cames de veure’l jugar tant.

Jugar les semifinals d’una Eurocopa, quin regal també. Li estan passant aventures increïbles en un sol any. El gegantesc Unai Simón i la precisió dels llançadors en els penals van convertir en una festa l’espessa tarda per a gaudi de Pedri i el cohesionat grup de Luis Enrique. Sí, es van guanyar més una celebració amb alguna cosa més que un Don Simón. 

Temes:

Pedri