Pros i contres
Tenebror i esperança al Grec
Julio Manrique converteix ‘Carrer Robadors’ en una carrera frenètica, intensa, sense punts morts, subjugador, cap a una certa idea de felicitat que es percep llunyana i potser inabastable, un miratge
Quan es va publicar ‘Carrer Robadors’, de Mathias Enard, el periodista Vern Bueno va escriure a la revista ‘Núvol’ que la novel·la que narra la història de fugida i de fugides del jove Lakhdar des de Tànger fins a Barcelona «salta d’un cercle infernal a un altre com si fossin les caselles d’un joc de l’oca». És una bona definició d’aquesta epopeia contemporània que és alhora el retrat d’un noi i del seu instint de supervivència, del seu dramàtic camí cap a la maduresa, i també el d’una generació, d’una tragèdia col·lectiva i d’una redempció.
El muntatge que parteix de l'obra d'Enard ha inaugurat el Grec 2021 de la mà d’un Julio Manrique que converteix el recorregut obsessiu i zigzaguejant de l’oca, ple d’obstacles, en una cursa frenètica, intensa, sense punts morts, subjugant, cap a una certa idea de felicitat que es percep llunyana i potser inabastable, un miratge. L’obra comença i acaba igual, amb les paraules de Lakhdar (interpretat per un Guillem Ballart colossal, enèrgic i energètic, que té coratge i el transmet): «Els homes som com gossos. Gossos que mosseguen quan tenen por. I que també busquen carícies». ‘Carrer Robadors’ ens explica el viatge de la tenebror, però també de l’esperança.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
