Record
El meu pare
Després de tota una vida trucant, el meu pare va rebre la trucada que feia tres anys que estava esperant: la de Jordi Sànchez com a home lliure
El meu pare és l’única persona que he conegut que no trucava per parlar sinó per escoltar. «Hola», deia sempre, sense el nom. «¿Alguna novetat?», afegia a continuació. I així aconseguia que fos jo el que sempre hagués d’arrencar la conversa, el que iniciés el nostre repàs diari de la família, els llibres, la política, el Barça i, per contestar la seva pregunta, qualsevol cosa nova i interessant que hagués passat aquell dia sota la capa del cel. El meu pare t’obligava a dissenyar l’escaleta, a portar el pes de la conversa, i ara al final, a treure tots els temes, però era ell, amb els seus silencis, les seves puntualitzacions, les seves referències creuades (un llibre sempre portava a un altre, una persona a un record, un gol a un altre de semblant o millor del passat), el qui donava tot el sentit a les nostres trucades.
El telèfon sonava sempre, dues, tres, cinc vegades al dia; era igual amb qui estigués, vaig procurar agafar-lo sempre: veure el nom del meu pare de color vermell a la llista de trucades ho vaig considerar sempre com una falta, fins i tot com una traïció, a la persona que sense cap mena de dubte té el rècord, que difícilment superarà mai ningú, d’haver-me trucat més vegades a la meva vida. Alguna vegada que li vaig fer veure la quantitat de vegades que em trucava, em va fer un dels seus enllaços característics: «La meva mare em va trucar sempre almenys una vegada al dia. No va fallar mai». Ell, com la seva mare, tampoc em va fallar mai. Perquè la seva principal eina per exercir aquesta fidelitat, per escoltar la gent que estimava i respectava, va ser el telèfon, que va utilitzar sempre en la seva funció original, sense que mai li interessessin els missatges i encara menys aquesta cosa que en diem ‘apps’. El destí va voler que la tarda abans de morir, quan començava la revetlla de Sant Joan, rebés una trucada que feia tres anys que esperava: Jordi Sànchez va complir la promesa que li havia fet i el va trucar només arribar a casa, ja com un home lliure. Després de tota una vida trucant, el telèfon el va correspondre. Va morir en pau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
