Pros i contres
Continuïtat de la mascareta
Faig un petit, modest i pedestre treball de camp el primer dia en què ja no és obligatori portar mascareta al carrer. És a dir: surto i observo. El combino amb aportacions d’altres subjectes que també m’ajuden en la prospecció. La hipòtesi inicial era que, una vegada alliberats de la subjecció, la ciutadania circularia alegrement sense proteccions sanitàries. La realitat va trastocar les expectatives. Com que l’estudi no superaria cap examen científic, no m’atreveixo a xifrar en un percentatge exacte la continuïtat de la mascareta, però m’atreviria a dir que superava àmpliament el 50%.
¿Per què? ¿Resulta que ens acostumem tant a les prohibicions que les incorporem a la vida de cada dia com un costum més, com la pràctica desesmada inconscient de les coses quotidianes? ¿Encara tenim por? ¿Som cauts i previsors? La resposta més sorprenent (i potser la més assenyada) és la que em va donar un amic: «per mandra». Ara estarem tot el dia traient i posant mascaretes (quan entrem o sortim d’una botiga, quan baixem o pugem les escales del metro, quan s’acosta massa un desconegut) i, posats a fer, ens la deixem posada per no haver de treballar tant. No és que siguem mesells, és que tot ens cansa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
