Pros i contres
És fàcil ensopegar amb les trinxeres de l’odi a les xarxes socials. La proximitat del Dia de l’Orgull Gay ha resultat d’especial inspiració. «Veurem si som capaces lesbianes, gais i bisexuals de desparasitar el nostre Orgull 2021», va llançar un tuitaire. Observant les etiquetes que acompanyaven el seu missatge i la definició del seu perfil, era fàcil comprendre que convidava a desparasitar la cita de persones trans. El seu missatge no només traspuava ignorància (el Dia de l’Orgull Gay és inherent a la memòria dolorosa de la lluita pels drets trans), sinó que escopia un odi antic, corrosiu, punyent.
Causa estupor que un missatge així sigui compartit per una representant pública. Més encara quan aquesta ostenta el càrrec de consellera d’Igualtat en el «govern a l’ombra» del PSC. Inaudit en un partit paladí de la lluita del col·lectiu LGTBI. Aquesta postura no només xoca amb el tarannà històric i els compromisos públics del partit socialista, sinó que l’empeny cap als marges de l’esdevenir progressista. La trinxera de l’odi mai s’hauria d’habitar. I en cas de desorientació, les joves veus d’aquest mateix partit (Cristina Padrol n’és una) donen llum sobre l’ombra.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
