Dubtes raonables

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

27 de de juny del 2021. 19:12

0 Comentaris

No sé si estic cometent un pecat mortal, però tinc dubtes davant la decisió del Festival de Sant Sebastià d’eliminar la distinció de gènere en els seus premis. Primer va ser Berlín, ara és Donosti i possiblement altres festivals engrosseixin la llista. Ja no hi haurà Concha de Plata al millor actor i a la millor actriu, sinó al millor intèrpret. Color neutre. El meu dubte és si això realment ajuda en alguna cosa la igualtat o el feminisme perquè si és així, sincerament, em costa veure-ho. Tampoc dic que em sembli un horror, perquè l’argument de reconèixer el talent per sobre d’altres consideracions resulta impecable; però dec ser un animal de costums i la veritat és que tenir la meva llista d’actors i actrius, diferenciats sí, però a qui m’uneix la passió pel cine, no em suposa cap càrrega en forma de prejudici. No crec que contamini la meva mirada sobre els mèrits d’uns i d’altres. I com no sempre pot trobar-se la fórmula màgica que va explotar, per exemple, amb Jodie Foster i Anthony Hopkins a ‘El silenci dels anyells’, on tots dos es van emportar un Oscar indiscutible, no entenc l’obligació de posar a competir, citarem un altre exemple, Marlon Brando i Liza Minnelli quan, el 1972, van ser premiats per ‘El padrí’ i ‘Cabaret’. No es pot imaginar pel·lícules més diferents ni papers més allunyats, amb perfils masculí i femení, és clar, perquè així ho requereixen les històries que s’expliquen. La meva pregunta és: ¿aporta una cosa substancial eliminar aquesta diferència en el reconeixement? Aquí és on no ho tinc clar. L’altra tarda vaig tenir oportunitat de comentar-ho amb el director del festival, José Luis Rebordinos, un tipus absolutament encantador que els més idiotes del barri ja es van encarregar de cruixir a Twitter a base d’insults; i va al·ludir al fet que el gènere és només una construcció social. Però el que més em va interessar va ser el seu tarannà: «jo no aspiro a tenir la raó absoluta. Si d’aquí un temps veiem que cal canviar, doncs canviarem. No tenim certeses, però sí voluntat d’ajudar a construir una societat més justa». Jo m’hi apunto. Sempre. Amb dubtes inclosos.