Pros i contres

Sense mascaretes

De la mateixa manera que hi va haver corredisses per aconseguir-ne una quan tocava, ara ens en desfarem alegrement, amb l’alegria que ens atorga el fet d’abandonar coses inútils

1
Es llegeix en minuts
Sense mascaretes

JORDI OTIX

No sabia que existia l’Associació Espanyola de Fabricants de Mascaretes, Bates i EPI, però, de fet, no em sorprèn, perquè és ben normal que les empreses s’agrupin en funció de les seves necessitats. Com tots vostès ja saben, aquest dissabte, i després de més d’un any de cobriments, ja no haurem de dur la mascareta al carrer, amb la qual cosa és evident que se'n vendran menys, perquè la majoria de ciutadans allargaran la vida útil de la protecció facial, amb mascaretes desades en una bossa (els més polits) o en la butxaca posterior dels pantalons (els més barroers). De la mateixa manera que hi va haver corredisses per aconseguir-ne una quan tocava, ara ens en desfarem alegrement, amb l’alegria que ens atorga el fet d’abandonar coses inútils. Per això, els fabricants s’han afanyat a dir que no passa res i que la producció seguirà igual, tot i que segur que pateixen pel negoci. Podrien fer servir de propaganda comercial les paraules de Fernando Simón: «Que ens la puguem treure, no vol dir que ens l’haguem de treure». I aquí comença una llarga, entretinguda i filosòfica disputa entre les llibertats i les obligacions. Entre el poder i l’haver de fer. Entre la tria i la imposició.

Temes:

Mascaretes