Pros i contres

La tendresa

Davant una imatge perversa de l’amor, hi ha raons per advertir dels perills de la romantització, però també per reivindicar un espai per a la tendresa

Després de 45 dies de recerca anguniosa es va descobrir el cadàver de la petita Olivia. Els detalls de la troballa encara feien més terrible l’assassinat. Davant la commoció, les xarxes es van poblar de pesar, solidaritat i ràbia. Entre les moltes manifestacions de dol, va aparèixer un dibuix que transformava les dues nenes en sirenes al mar. Era un dibuix ingenu, senzill. A l’instant, alguns van creure veure en aquesta representació una romantització insuportable de l’assassinat de les nenes. Tesi que va ser refutada sarcàsticament per d’altres. I així van anar creant-se noves polèmiques, en aquest món digital tan amant de les bronques. No és una broma la denúncia de la romantització. Sovint, una imatge perversa de l’amor ha servit per justificar els pitjors abusos. Però el cert és que la mare de les nenes va utilitzar aquesta imatge i la va col·locar de foto de perfil del seu WhatsApp. Amb el gest beneïa els traços del dibuix.

Convertir la vida en un combat de posicions és absurd. Hi ha raons per advertir dels perills de la romantització, però també per reivindicar un espai per a la tendresa. I això eren aquestes sirenes. Un espai lliure del monstre. Un refugi de fantasia quan la realitat és insuportable.

Temes:

Violència de gènere

Inicia sessió 0 Comentaris