Comença el desglaç

Als meus fills els encanta ‘Ice Age’, la saga sencera. La primera entrega va ser ‘L’edat de gel’, que després va donar pas a ‘El desglaç’ amb l’esquirol de dents de sabre com a gran protagonista. 

Entre una i altra entrega, hi ha qui es resistia als canvis, canvis que van obligar a adaptar-se o a morir. El contenciós que es viu a Catalunya acaba d’entrar amb els indults precisament en el desglaç, tot i que potser sigui tímid, tot i que potser tan desitjable com incert. Hi ha forces conservadores, en els dos bàndols, que preferirien seguir en l’edat del gel i als quals tot això del desglaç els provoca granellades.

És clar que no serà fàcil i que els dos protagonistes principals del desglaç, socialistes i republicans, hauran de continuar aguantant l’envit i la reprovació de les forces conservadores que tornaran amb el tretze són tretze. A més, quin dubte hi ha que tots dos partícips del moment tenen enormes diferències. Per a uns seria gairebé un final de trajecte. O almenys això desfarien. Per als altres és només un punt d’origen.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

A curt termini ningú aconseguirà imposar ni el seu relat ni les seves condicions. Ni potser està clar el resultat a mitjà termini en aquesta interminable història de taules. Però per alguna cosa es comença. Perquè la partida que es jugarà a Catalunya tindrà socialistes i republicans com a actors tan obligats a dialogar i a entendre’s com a barallar-se. Perquè al final són els dos grans espais que protagonitzaran una lluita per l’hegemonia. Veurem on ens porta. La tercera entrega d’‘Ice Age’ va ser ‘L’origen dels dinosaures’ i la quarta ni més ni menys que ‘La formació dels continents’. És clar que sempre existeix el risc que els extrems se surtin amb la seva i acabem a ‘El gran cataclisme’. 

Semblaria que hi ha un consens implícit sobre qui ha de decidir finalment el futur de Catalunya. I aquests no són altres que els ciutadans. Tot i que hi ha qui desitja aquell futur, aquesta capacitat de decisió, amb límits i qui ho desitja sense límits. Veurem, amb el pas del temps, qui se surt amb la seva. Els meus fills ja esperen ansiosos la sisena entrega.