Panorama obert a França

Les eleccions regionals de diumenge a França no han servit per aportar llum a la gran pregunta que es fa l’opinió pública des de fa mesos: saber si l’extrema dreta de Reagrupament Nacional, dirigit per Marine Le Pen, té possibilitats d’alçar-se amb el triomf en els comicis presidencials de la primavera del 2022. Al contrari, els electors s’han pronunciat afegint-hi més incertesa. No s’ha produït el triomf que es vaticinava, fent entrar la dreta clàssica en l’equació de possibles candidats a les presidencials. Però les opcions de l’extrema dreta segueixen allà. 

En primer lloc, és difícil arribar a conclusions fermes per l’apatia mostrada a l’hora d’acudir a les urnes. La participació, de poc més del 33% al conjunt de les 13 regions, ha sigut la segona més baixa en els 63 anys de la Cinquena República. La falta de competències substancials de les regions a la molt centralitzada França i la pandèmia poden haver contribuït al baix interès dels electors a l’hora d’anar a votar.

Aquesta escassa participació hauria perjudicat, especialment, la formació de Le Pen: bona part del creixement que apuntaven els sondejos previs es devia a una inclinació més gran dels joves per votar l’extrema dreta, col·lectiu que, en canvi, va ser el més abstencionista diumenge (un 85% dels votants entre 18 i 34 anys no van anar a votar). Amb vista a la segona volta del dia 27 i davant l’aliança de la resta de formacions és improbable, a més, que l’extrema dreta s’alci amb el control de l’única regió que semblava al seu abast (Provença-Alps-Costa Blava). No obstant, no convé afanyar-se a l’hora d’analitzar-ne els resultats: malgrat estar per sota de les expectatives prèvies, l’extrema dreta ha quedat segona a nou de les 13 regions en lliça i les enquestes fetes públiques durant aquest any per diferents mitjans apuntaven a una possible victòria de Le Pen en la primera volta de les presidencials, del pròxim mes d’abril.

L’altra gran derrotada de la jornada va ser la formació de l’actual president francès, Emmanuel Macron. Quatre anys després de guanyar, gairebé per sorpresa, en les eleccions presidencials, La República en Marxa macroniana continua sense superar el seu principal llast: l’escassa implantació territorial, en benefici dels partits tradicionals (els Republicans i el Partit Socialista). Amb el preocupant afegit, per a les expectatives futures de Macron, que bona part dels votants moderats han optat, aquesta vegada, pel centredreta clàssic.

Per això, més esperançats es poden mostrar Els Republicans, la formació hereva del neogaullista Chirac i el liberal Sarkozy. Els seus principals dirigents locals apunten a la reelecció, diumenge. Però no poden ocultar que els falta candidat definit i noves idees que els permetin competir amb claredat davant Macron i Le Pen. Xavier Bertrand, que serà probablement reelegit com a president de la regió Alts de França, sembla comptar amb més números que altres aspirants (com Valérie Pecresse, Laurent Wauquiez o Michel Barnier, negociador europeu del Brexit) a l’hora d’aconseguir la candidatura d’aquest espai polític. Però encara no hi ha res decidit, en aquest camp.

És necessària molta prudència, doncs, més enllà de l’alleujament per l’ensopegada de Le Pen, per tant, de cara a treure conclusions per a unes presidencials el resultat de les quals serà decisiu per al futur dels nostres veïns. I d’Europa.