Víctimes dels petards

Tots fins i tot els directament afectats acceptarien sense problemes que es tiressin petards la nit de Sant Joan i fins i tot dues o tres nits més a l’any, però el que és un veritable escàndol és que per activa (perquè no hi ha legislació) o per passiva (senzillament perquè no s’aplica), hàgim de suportar que persones i animals pateixin durant dies (¡o setmanes!) aquesta dura i injustificable incomoditat. En una societat on tantes coses es regulen, es prohibeixen, es limiten o senzillament es debaten, és sorprenent la passivitat administrativa amb aquests petarders que campen al seu aire durant tants dies. Perquè, en general, la contaminació acústica és un assumpte que preocupa molt els ciutadans però causa indiferència entre els governants, molt més sensibles a les reivindicacions de qualsevol ‘lobby’, i sempre més predisposats a protegir interessos econòmics que la salut de la població. No fa falta prohibir res, però és urgent regular una pràctica que converteix els nostres carrers en una espècie de Ciutat sense Llei, on milers de ciutadans i animals pateixen innecessàriament (i moltes vegades cruelment) sense cap protecció.