ANÀLISI
Els fantasmes de Dembélé
Després de tres anys de calvari, Dembélé havia aconseguit exercir de futbolista i havia recuperat la seva autoestima. Fins al punt de valorar totes les seves opcions, conscient de ser un jugador cotitzat que podria negociar el seu futur lliurement en un any. Però se li va oblidar un càlcul, el de la seva fragilitat. El francès ha tornat a trobar-se amb els seus fantasmes i topa de nou amb la realitat de les lesions.
El Barça ha sigut fins ara molt pacient, bàsicament pel seu propi interès, perquè el patrimoni cal protegir-lo. El club li ha pagat religiosament perquè ho diu el contracte. Tampoc s’ha tractat d’una fidelitat incondicional.
Recordin que el va intentar col·locar en un avió en direcció a Paris per portar Neymar i, temps després, li va comprar un altre passatge en direcció a Old Trafford per fer espai a Depay. El cas és que Dembélé segueix a Barcelona i potser aquesta lesió el fa reconsiderar aquesta renovació que el club li oferia i a la qual fins fa poc donava llargues.
Si els pitjors pronòstics es confirmen, caldrà veure si els cants de sirena italians es mantenen amb el mateix vigor, i també el Barça ha de decidir si vol continuar apostant per un jugador poc fiable. Però poca alternativa té el club blaugrana que ja sap que el normal és que ningú ofereixi un traspàs aquest estiu i que, si no el renova, es quedarà sense un euro l’any que ve.
És possible que gran part dels aficionats hagin dimitit amb Dembélé, i no els en podem culpar, és el lògic. Després hi ha aquest altre sector que, basant-nos en una fe irracional, continuem creient en un potencial que mai acaba de fer-se realitat. Arribats a aquest punt, potser és el moment d’assumir que no val la pena tant sofriment d’ell i dels que defensem les seves virtuts.
Va arribar en el pitjor dels moments i el seu caràcter, un mica díscol, no hi va ajudar. Assumim que el Barça va ser un mal pas i, quan pugui, que canviï d’ambient perquè el karma li ofereixi una nova oportunitat. Pel seu bé, pel nostre.
