Pros i contres

1
Es llegeix en minuts
Pacientes ingresados por covid en la UCI en Vall Hebrón

Pacientes ingresados por covid en la UCI en Vall Hebrón / Ferran Nadeu (Delegaciones)

No són sinó estadístiques, de les que serveixen per disposar de pautes per a la feina dels historiadors, d’aquí cent anys, però no deixen de ser també banderes vermelles, fites que ara s’alcen sobre el mapa per indicar-nos l’abast de la tragèdia. Aquest 17,7% d’excés de decessos durant el 2020 en relació a l’any anterior no explica cada una de les morts individuals, cada una de les tristeses íntimes, cada un dels instants dolorosos, però ens parla d’un sotrac col·lectiu, que només es pot comparar amb aquell pic de fa cent anys, un altre virus demolidor.

No són xifres que es puguin posar de costat com si res, d’acord, perquè la població era molt menor aleshores (quasi la meitat) i, en conseqüència, l’impacte encara va ser més aterrador. I tampoc no es pot fer una correlació directa entre la gent que va morir el 2020 i la que va morir el 1938, perquè hi entren molts factors que introdueixen variables, però el cert és que la xifra de l’any passat, l’absoluta, només té parangó amb les de la devastació de la guerra i la postguerra. És una fotografia dels mesos en què la mort va prendre possessió de les nostres vides, amb aquell mes –l’abril– que va ser més cruel del que havia previst el poeta.

Temes:

Coronavirus