A matadegolla

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

20 de de juny del 2021. 12:52

0 Comentaris

Efe / David Fernández

No espero grans sorpreses en el bel·licós debat sobre els indults, que estan a punt d’arribar. Crec que han sigut explicats moltes vegades els arguments a favor i en contra, però potser resulta útil fer provisió de dades per obtenir un retrat general. Sembla obvi que, a Catalunya, una majoria els espera com a primer i indispensable pas per intentar desfer un nus a què encara queden moltes voltes; una de les quals –i no menor– és la matraca del club dels hiperventilats. En aquest sentit, el document de l’ANC que proposa prohibir als ajuntaments contractar empreses espanyoles o vetar l’accés a les entitats cíviques a qui no sigui independentista, col·loca la pilota en una teulada no gaire llunyana de la que habita el feixisme. Després es queixaran... És clar que la política espanyola també ha tornat fa temps al camí del tremendisme. Els promotors dels indults invoquen valors de convivència i reconciliació, que no són incompatibles amb l’interès per conservar el Govern. Ens pot semblar bé o malament, però parafrasejant el que va dir aquell: «és la política, amic...». I a l’altre racó del ring, autoproclamats com «espanyols de bé», la tribu de Colón difon als quatre vents el seu enuig pel que consideren humiliació i atac a la pàtria; la seva, és clar. No admeten altres interpretacions. Potser per això Ayuso coqueteja fins i tot amb impugnar el Reysi no manté el seu to marcial d’octubre del 2017. El que passa és que aquesta rancúnia en impedir que els polítics presos surtin de la presó no només revela una vocació interessada de pescar en maror, sinó que porta a la memòria –a mi almenys– una vella filosofia sobre la justícia i el perdó. «És precís liquidar els odis i passions de la nostra passada guerra, però no a l’estil liberal, amb les seves monstruoses i suïcides amnisties, que enclouen més d’estafa que de perdó, sinó per la redempció de la pena pel treball; amb el penediment i amb la penitència. Qui pensi una altra cosa, peca d’inconsciència o de traïció». Són paraules de Franco en el missatge de final d’any de 1939. ¿Ens sona la música?