L’amic americà

Cinc són les àrees més importants en les quals la relació transatlàntica pot créixer avui: comerç, política exterior, defensa, tecnologia i clima. Potser el comerç sigui el més complicat perquè Trump va enarborar la doctrina egoista d’«America First», va recolzar el Brexit, va imposar sancions als nostres productes, va dificultar les nostres relacions amb l’Iran o Cuba, va bloquejar l’OMC i va crear en conjunt un mal ambient que encara no s’ha esvaït. Amb Biden les coses han millorat, tot i que el seu eslògan proteccionista de «Buy American» o la seva recerca d’«una política exterior per a la classe mitjana» expliquin que encara persisteixi una certa desconfiança per part nostra, que no millora amb el manteniment per Washington d’algunes sancions (que Biden ha suspès mentre es negocia una solució).

Els europeus també volem que s’aixequin les restriccions a les licitacions públiques als EUA, que poden ser molt llamineres amb el vast pla d’infraestructures que allà s’ha anunciat. En política exterior i defensa les perspectives són bones, ja que europeus i americans compartim la fe en el multilateralisme, la democràcia i l’economia de mercat, a la vegada que rebutgem el model autoritari que defensen la Xina i Rússia. Una concertació diplomàtica més gran respecte d’aquests països, la lluita comuna contra la pandèmia, la recuperació econòmica, temes de drets humans, l’Iran o Corea del Nord semblen a l’abast de la mà, tot i que sempre sense renunciar als nostres principis i interessos, que no són necessàriament idèntics, com passa en relació a la Xina. En defensa –i a diferència de Trump–, Biden pensa que l’OTAN és «la pedra angular de tot el que esperem aconseguir al segle XXI», i per això la seva visita aquesta setmana és una altra indicació de tornada a la normalitat.

Notícies relacionades

Dia irrellevant

La jugada mestra d’Amazon

En l’àmbit tecnològic, els europeus proposem una «aliança digital» i un «reglament» per controlar el poder de les poderoses companyies tecnològiques nord-americanes, facilitar la col·laboració en Intel·ligència Artificial, assegurar la protecció de les dades i combatre l’odi i la desinformació ‘online’. També hi ha el problema de l’anomenat «cànon digital» que cobrem alguns països europeus (com Espanya) i que els EUA consideren com una persecució a les seves grans companyies tecnològiques, quan només mirem de defensar-nos del seu predomini.

La recent iniciativa del G-7 d’un impost mínim de societats d’un 15% pot contribuir a dissipar aquests recels. Per tractar de tots aquests assumptes hem proposat la creació d’un Consell Transatlàntic de Comerç i Tecnologia.. I ‘last but not least’, el clima. Rere un president que simplement negava que fos un problema, l’ambient ha canviat totalment després de la Cimera convocada per Biden a l’abril, la tornada nord-americana a l’Acord de París, el nomenament de John Kerry com a enviat especial i els seus recents compromisos per tallar emissions d’aquí al 2050. És previsible una concertació més gran als dos costats de l’Atlàntic amb vista a la 26 COP de Glasgow al novembre. Hi continua havent diferències entre nosaltres, desconfiança i interessos no exactament coincidents, i per això en uns camps s’avançarà més que en d’altres però del que no hi ha dubte és que l’ambient ha canviat i que les perspectives de cooperació transatlàntica són avui molt millors.