Pros i contres

Estimar, que no és preferir

A la selectivitat, els estudiants ja tenien «el dret a elegir l’idioma de la seva elecció», i els que elegien el castellà, que eren (i són) pocs, no sortien de l’examen amb una marca de foc al pit

1
Es llegeix en minuts

Ha passat el que era normal que passés, que la gran majoria d’estudiants han triat, com sempre, l’examen en català. No pas per res, sinó perquè, simplement, és el que tenen més a mà. I d’aquí no se'n pot extreure una lectura sociolingüística, perquè sabem la misèria en la qual viu la llengua catalana, fora i dins de les aules. A més, els estudiants ja tenien «el dret a triar l’idioma de la seva elecció», i els que elegien el castellà, que eren (i són) pocs, no sortien de l’examen amb una marca de foc al pit, que ensenyés als altres la valentia de fer front a tan fantasmagòrica persecució. Sortien de l’examen i molt probablement ho comentaven, en castellà, amb els companys. I punt.

Però els tribunals s’entesten a complicar-nos la vida. I, a sobre, ho fan amb faltes. És el mínim que s’hauria d’exigir a qui decideix amb tanta ceguesa sobre les llengües. El comunicat del TSJC diu que l’alumne ha de poder escollir “l’idioma que estimi”. En català, perquè estimar vulgui dir considerar, l’hem de fer pronominal: “L’idioma que s’estimi més”, és a dir, el que triï. Potser haurien de fer la Sele, els jutges. 

Temes:

Selectivitat