Pros i contres
¿Un nou nosaltres?
La frase pronunciada per Pedro Sánchez, amb la carta d’Oriol Junqueras encara calenta sobre la taula, anuncia una nova etapa mentre marca les fronteres del diàleg
Aquest «buscar junts un nou nosaltres» podria passar a la història de les frases cèlebres. Pronunciada per Pedro Sánchez, amb la carta d’Oriol Junqueras encara calenta sobre la taula, tot just sortida del forn de la moderació, anuncia una nova etapa mentre marca les fronteres del diàleg. Potser s’hauria d’analitzar com han fet els experts amb aquest conte tan breu de Monterroso. Anava precedida d’un «deixem enrere la dialèctica estèril», amb la qual cosa prometia, o semblava prometre, una conversa basada en fets i no en simbologies, i parlava del «nosaltres» com a marc de la relació, una primera persona que delimita l’espai comú de les conclusions.
La missiva de Junqueras també admet una lectura en profunditat, la reclama. Diu «alleujar» i «pal·liar», que no són sinònims de «solucionar», però que van en la línia de descongestionar, de treure pressió al conflicte. Podria ser que tot se n’anés en orris (vivim en un equilibri precari, sotjat per les forces de la gravetat radicals, en un camp i en un altre) i que els funambulistes caiguessin de la corda enmig dels aplaudiments esbojarrats, furibunds, dels fonamentalistes. Però també podria ser que, sense xarxa, passessin la maroma.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
