Agafar una Coca-Cola a casa aliena

És molt difícil saber la veritat de les coses. Cert, ens paguen per a això, però no sempre aconseguim esbrinar-ho. Tinc claríssim que els bons sempre guanyen...quan són més que els dolents. Ja ni els dic al món del futbol, que, com molt bé (o molt malament) és definit per Javier Tebas, president de la patronal a qui no li agrada (ni veu) el futbol femení, és com «la indústria del futbol».

Aquesta indústria fa molt temps que es va tornar boja i així ha acabat o està en camí d’acabar, és a dir, en ruïnes, endeutada fins al coll de préstecs i sense liquiditat per més que el cap de la patronal digui que «només el Barça» té dificultats. Ja, sí, segur, només el Barça. Seguríssim.

Ho dic perquè encara llegeixo i sento gent de «la indústria del futbol» sorprendre’s perquè un tal Georginio Wijnaldum li ha donat l’esquena al Barça i se n’ha anat als braços del de sempre, del més poderós, del papa Estat, del PSG, que, diuen, li ha donat el doble. Primer: mai sabrem què li va prometre el Barça; segon, mai sabrem què li dona el PSG; tercer, mai aclarirem si la primera oferta del Barça va ser de Josep Maria Bartomeu o ja va ser de Joan Laporta i, després, ha vingut l’oncle Mateu Alemany amb la rebaixa.

La perplexitat del papa

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Però una cosa sí que tinc clara: no penjaré una lona a la plaça Catalunya agraint-li a Laporta i els seus executius (Rafa Yuste, Mateu Alemany i Ramon Planes) per no haver-se tornat bojos o estirat més el braç que la màniga. Aquest tipus de felicitats, aquests «¡bravo!, ¡ben fet! ¡què s’havien cregut! ¡un dia o un altre cal parar! ¡ja està bé!», em recorda la sorpresa que s’emportava el meu pare quan qualsevol pare d’un company de classe dels Sagrats Cors amb qui havia passat el cap de setmana, li comentava, al tornar-me a la Ronda Universidad núm. 23, «tens un fill molt educat que, abans d’obrir la nevera per agafar una Coca-Cola, demana permís». I el papa li deia: No penso considerar un heroi el meu fill per demanar permís abans d’agafar una Coca-Cola d’una nevera que no és la seva».

Però, insisteixo, en això del futbol han fet i es fan tantes barbaritats (amb diners aliens), que baixar la pilota a la gespa i començar a comportar-se (de vegades) amb sensatesa sona a acte d’heroïcitat. I no ho és, no. Aquí es paguen clàusules de fidelitat de 38.964.977 euros a Leo Messi per no haver-se’n anat del Barça. Té previst cobrar-los, segons el contracte publicat per ‘El Mundo’, el 15 de juliol. Atenció caixa.