Pros i contres
Plugim de sang
Ja són 16 les dones assassinades aquest any. Fa por la xifra i, encara més, que ens hi acostumem
El no parar sagnant de la violència masclista no s’atura. Ja són 16 les dones assassinades aquest any. Dones de totes les edats i classes socials. Assassinades amb armes de foc, a cops, a ganivetades. Una va ser cremada viva. Una altra estava embarassada. Fa por la xifra. Encara més saber que és només la punta d’un iceberg de maltractaments continuats que afecta milers de dones. I, encara més, el temor que ens hi acostumem. Que ja ho hàgim fet. A què les mortes vagin caient com un plugim que no altera la nostra vida quotidiana, ni la nostra manera de pensar ni la visió i organització de la societat.
Entretots
L’assassinat és la puntada més funesta, més irreversible d’un entramat cultural en què l’home té més valor que la dona. És així de simple. Així de cruel. Recordem, l’última Macroenquesta sobre Violència contra les Dones va delatar que la meitat de les dones d’aquest país han patit al llarg de la seva vida algun tipus de violència pel fet de ser dona. Un engranatge d’intimidació alimentat per una infinitat d’actituds quotidianes. Des de les que exhibeixen un masclisme desacomplexat fins a les que el consoliden amb el seu silenci, la seva condescendència o les seves burles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.