ANÀLISI

Qui perd, paga

3
Es llegeix en minuts
Barcelona. 31.05.2021.    Deportes.  Presentación del Kun Agüero como nuevo jugador del FC Barcelona. En la foto, el presidente Joan Laporta en la rueda de prensa. Fotografía de Jordi Cotrina

Barcelona. 31.05.2021. Deportes. Presentación del Kun Agüero como nuevo jugador del FC Barcelona. En la foto, el presidente Joan Laporta en la rueda de prensa. Fotografía de Jordi Cotrina / JORDI COTRINA

Per a la meva generació, allò del «qui perd paga» estava estretament associat al futbolí. Tot depenia de fer més gols que l’adversari, guanyar sense discussió possible, i comportava que fos l’altre qui hagués de posar a l’escletxa adequada els dos reals o la pesseta que costava la següent partida.

Jan Laporta va anunciar amb bastanta solemnitat que vol que aquest principi dels xaves de la segona meitat del segle passat passi del futbolí al futbol de veritat. «Perdre al Barça tindrà conseqüències». El problema és que en aquest joc-negoci, tot i que també té vital importància marcar més gols que el rival, moltes vegades també es guanya o es perd d’altres maneres. Ens poden ajudar a comprendre-ho alguns entrenadors de les seccions victorioses del Barça a qui Laporta ha indicat la porta de sortida. En el seu cas, el que ha tingut conseqüències no ha sigut perdre, sinó no ser prou amics –és a dir, que no tenien prou confiança del nou president malgrat els seus èxits.

Fins ara, al Barça –a diferència del Madrid– per una qüestió de l’ADN, el pes de guanyar o perdre sempre havia anat acompanyat de contrapesos complementaris com el de si es practicava bon joc, si s’havia fet tot l’esforç possible o si hi havia correspondència entre els mitjans posats pel club i els resultats, per la qual cosa la ja famosa frase de Laporta ha sonat a atrevida o simplista. I, a diferència del futbolí, tampoc sempre és lineal allò de què és guanyar i què és perdre. De la mateixa manera, sona lleugera una altra doctrina del reestrenat president: al Barça no hi ha temporades de transició. Laporta, que té per davant una temporada que, acabi com acabi, des d’un punt de vista objectiu, serà forçosament de transició (perquè hi ha moltes coses a fer, créixer, madurar i assentar), també ha sigut poc curós a l’expressar això amb tanta rotunditat.

Les avaluacions del projecte

¿Ha perdut Koeman, en el sentit seriós de la paraula, pel pèssim final de temporada oblidant tot el positiu que ha fet al llarg de l’any? ¿Cal situar-lo en una anàlisi de blanc o negre a la casella del que significa perdre? Si per a Laporta l’única fórmula per guanyar és aconseguir la Lliga o la Champions (la Copa està clar que no pesa prou), ¿què farà ell d’aquí a 12 mesos, en el moment de les avaluacions del seu projecte, si l’equip ha jugat bé, si s’ha encarrilat la situació econòmica i si torna la coherència social interna i el prestigi internacional del club, però no s’aconsegueix cap dels dos títols? ¿Dimitirà per allò que al Barça perdre té conseqüències o s’aplicarà un balanç més intel·ligent del que hagi passat? 

Notícies relacionades

Laporta ha d’aprendre del que li ha passat a ell mateix amb Koeman. Va jugar massa obert i precipitat a l’expressar dubtes públics abans d’estudiar a fons el que podia i el que no era assenyat fer. Amb això ha provocat una primera divisió en la massa social de seguidors, ha perjudicat el prestigi professional del mite barcelonista, que és, així mateix, tècnic del Barça, per després haver d’anar reculant i dir que dona el perfil i que l’ha anat coneixent millor. Això simplement indica que, quan es va presentar, no havia fets els deures d’assabentar-se a fons de les coses. 

Malgrat els seus anuncis de canvis dràstics, el millor que ha fet aquestes primeres setmanes és aprofitar el poc bo que va deixar enrere el seu antecessor Bartomeu: els fitxatges barats de diversos jugadors de qualitat, com Eric García i Agüero, i aprofitar la contractació d’Emerso,n encarrilada des de fa dos anys. Però Laporta ha incorregut en el risc fàcil dels poc experts: incorporar fitxatges abans d’aconseguir que se’n vagin –i a bon preu– els qui se n’han d’anar. És un mal pas que sempre devalua els que es vol traspassar. Tot i així, crec que cal confiar en la capacitat d’aprendre de Laporta i en la possibilitat que sigui menys impulsiu en els seus missatges. En cas contrari, tornarà a enfrontar-se, com li va passar en la seva primera presidència, al fatídic principi del futbolí: qui perd, paga.

Temes:

Joan Laporta