PSC-ERC, obligats a competir i col·laborar

El veritable encert polític d’avui rau a discernir què es comparteix  com a “problema” i què s’entén  per “solució” i fer possible que les forces polítiques de cultura catalanista deixin enrere l’aprofundiment de la fractura i es comprometin a arrenglerar-se, enfortir i militar en el bàndol de la solució a construir.

Un veritable repte, altrament, perquè la conjuntura actual és prou fràgil. Al conjunt de l’Estat, la dreta espanyola ha posat la directa per recuperar el poder, tot tirant de l’estratègia anticatalana encunyada pel PP durant el tràmit parlamentari de l’Estatut per fer caure Rodríguez Zapatero. A Catalunya, la victòria de Salvador Illa ha topat amb la realitat d’una correlació de forces favorable a l’independentisme i a l’enquistament de les relacions entre el PSC i ERC. Efectivament, els uns pactant amb Junts per Catalunya una munió de Consells Comarcals i la mateixa Diputació de Barcelona i així barrar el pas als republicans en llur creixent implantació en l’àmbit municipal i en les àrees metropolitanes fins fa poc prou alienes a l’independentisme. Els altres, cavant trinxeres estèrils a manera de signatura de cordons sanitaris.

Socialistes i republicans pretenen el lideratge de la Catalunya postprocés, empresa per a la qual cal comptar amb el protagonisme de sectors socials abans hegemonitzats exclusivament pel socialisme català. El resultat d’aquesta batalla serà determinant a l’hora de conformar majories suficients per decantar la societat catalana cap a un nou marc de relació amb l’Estat espanyol que superi l’actual Estatut o la independència. La batalla està servida: al PSC, li cal una major implantació per fer reeixir els seus objectius. Al republicanisme també per fer-se vencedor en l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Si bé la legítima competitivitat serà creixent en els propers anys, en l’actual conjuntura caldria exigir-los una ferma assumpció de l’oportunitat que s’obre per a ambdues forces polítiques amb l’aprovació dels indults i la convocatòria de la Mesa de Diàleg. Perquè la cerca d’acords i la creació de les condicions favorables perquè puguin ser executats requereix una major unitat d’acció entre les forces polítiques independentistes, sobiranistes i catalanistes, per la qual cosa seria bo que totes aterressin en l’assumpció del principi de realitat que expressa l’enquesta del CEO. I PSC i ERC ens fossin exemple.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

N’hi hauria prou per començar bé que Salvador Illa tragués del calaix el posicionament de Pere Navarro i de Miquel Iceta que un referèndum pactat democràticament és legítim i inapel·lable. Resistir-se a la inclusió de l’opció de l’autodeterminació en la negociació només permetria al govern espanyol i al PSC comprar temps. Temps malaguanyat!

Perquè la negativa convertirà l’objectiu de fer realitatun escenari en què sigui possible debatre sobre  tot en una nova “conquesta democràtica” a assolir. Traslladada al carrer, ben segur, a manera de mobilitzacions cíviques, pacífiques i massives.