ANÀLISI
Carta de Koeman als barcelonistes
Veig que Joan Laporta comença a recollir la corda. Em temo que s’ha adonat que ha ficat la pota fins al fons. El dolent és que, tal com li va recordar el periodista holandès Edwin Winkels a la conferència de premsa on va intentar aclarir les coses i no sé si les va complicar encara més, potser no arriba ja a temps de redreçar el rumb de les seves relacions amb Ronald Koeman, a qui més d’un li ha recomanat, en les últimes setmanes, que redacti una carta ‘a l'estil Zidane’ de comiat, no al Barça, no al president, sinó al barcelonisme, com ha fet ‘Zizou’, l’encapçalament de la qual és «volguts madridistes».
He parlat amb alguns entrenadors i directors esportius de Primera Divisió i tots haurien firmat la carta de comiat de Zidane al madridisme. Perquè tots consideren, en efecte, que o bé el club, aquest Reial Madrid pompós i històric, o bé Florentino Pérez (a qui Zidane agraeix tant haver-lo portat a la banqueta del Santiago Bernabéu), li han fallat a Zidane o, com a mínim, l’han desprestigiat, infravalorat i, sobretot, desconsiderat davant la plantilla blanca, també atapeïda de jugadors, com passa amb les ‘vaques sagrades’ del Barça, que, quan oloren la sang, és a dir, la debilitat en la qual es troba el seu entrenador, passen de tot.
El marsellès i l’holandès
Sembla que Laporta, que li va dir a la cara a ‘Tintín’ que no era el seu entrenador, s’haurà de quedar amb ell, almenys, l’any de contracte que li resta. Ni té diners per acomiadar-lo ni té, sembla, alternativa. I desprestigiat davant els seus, convertit en plat de segona taula, la tornada de Koeman al vestuari el deixarà en inferioritat de condicions, a ell que va atendre la trucada de Josep María Bartomeu (com Zidane la de Florentino) per amor als barcelonistes, als culers.
Per això, possiblement, la carta que Koeman pogués escriure com a comiat també contemplaria aquest paràgraf on ‘Zizou’ diu que «me’n vaig perquè sento que el club ja no em fa la confiança que necessito, no m’ofereix el recolzament per construir alguna cosa a mitjà o llarg termini» i, sobretot, les línies on el francès assenyala que «s’ha oblidat tot el que he construït en el dia a dia, cosa que he aportat en la relació amb els jugadors, amb els 150 empleats que treballen amb i al voltant de l’equip». I, també, clar: «No demanava privilegis, per descomptat que no, sinó una mica més de memòria».
Zidane és marsellès, no ho oblidem, una manera singular de ser francès i, per tant, té molt d’emocional. Zidane s’acomiada a la francesa, per carta, perquè no hagués suportat una conferència de premsa, falsa, amb Florentino Pérez. Koeman és holandès, més fred, més pragmàtic, pot ser, sí, més realista i, qui sap, per seguir al seu estimat Barça, pot ser que accepti, aviat, una compareixença al costat de Laporta perquè el president digui que Ronald mai va estar fora. Ja, sí.
‘Zizou’ es dirigeix al madridisme, no sé si ‘Tintín’ acabarà dirigint-se al barcelonisme, que, l’any de pandèmia, no ha pogut mostrar-li el seu recolzament, el seu carinyo i, sobretot, la seva memòria, la que sembla haver oblidat Laporta.
