Pros i contres
L’aposta federalista
Davant la involució que representa la ultradreta es necessiten idees potents, ambició en la mirada i coratge
Si el Govern de Pedro Sánchez esgota la legislatura, queden poc més de dos anys per a la cita electoral. El camí serà tortuós i la dreta extremarà la seva tasca de desgast. No s’espera lleialtat en la competició i sí racions extraordinàries de crispació, augmentada per la particular pugna entre PP i Vox.
El recolzament ferm de Sánchez als indults arriba després de la contesa a Madrid i amb el temps suficient per calmar els ànims abans de les pròximes eleccions. El PP ha llançat la cavalleria. I Sánchez serra les dents. Abaixar el cap seria començar a perdre la batalla. Són molts els que advoquen per la tebiesa com a via per guanyar les eleccions. No n’estic segura. Davant la involució que representa la ultradreta es necessiten idees potents, ambició en la mirada i coratge. Entre tots els reptes que Espanya ha d’afrontar hi ha la qüestió territorial. L’encaix grinyola i els seus desajustos són utilitzats pels nacionalismes excloents. La gestió de la pandèmia va despullar les seves dificultats. No és necessari inventar la roda, l’evolució necessària de l’estat autonòmic passa pel federalisme. Són dies de recuperació i gosadia, pocs moments seran millors per a la gran aposta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
