Apunt
Meravellosos indults
Els indults encara no existeixen però ja han servit per desemmascarar els il·luminats i per mostrar que només s’avança quan se cedeix: per primera vegada la política guanya les emocions
El metge Pedro Sánchez esbossa ara mateix un somriure amb la xeringa dels indults a la mà. El seu èxit de veritat no serà el pur calmant, que no cura però que almenys desinflama, sinó la reacció histèrica que ja ha provocat a la sala d’espera. Els crits de desesperació de l’extrema dreta i del socialisme extrem, amb Felipe González al capdavant dels indignats, són la prova que el que alguns detesten de veritat no són uns indults, que d’altra banda arriben tard, sinó que algú s’hagi decidit a començar a curar la ferida. Que personatges carpetovetònics i a sobre també indultats, com Vera o Barrionuevo, hagin sortit en massa contra Pedro Sánchez, agafats de la mà de García Page o Fernando Savater, indica que, efectivament, la indústria política i mediàtica que ha viscut del separatisme per tapar el seu propi nacionalisme està disposada a qualsevol cosa, abans de quedar-se sense el monotema que tot ho justifica: la qüestió és que, tant a Espanya com a Catalunya, una bandada d’addictes a la repressió han tingut un atac de pànic quan han vist que s’acaba el seu modus vivendi de l’última dècada.
Rebutjar i menysprear els indults, en nom de la unitat pàtria o de l’amnistia, són dues cares oposades de la mateixa moneda perversa. Perquè la gran meravella d’aquests indults encara no nascuts és que estan servint per desemmascarar els radicals i els farsants que, dient que volen arreglar el conflicte, l’únic que volen és guanyar. L’indult obliga a moure’s a tothom i cada líder haurà de lidiar amb els seus propis il·luminats, però qui se n’endú la palma és Pedro Sánchez, a qui la vella guàrdia del PSOE curiosament escup tot allò que no ha sigut capaç de dir a Vox. I si tot això passa amb una senzilla injecció d’indults, imaginin-se què no succeirà quan comenci la quimioteràpia de la taula de negociació. De moment, podem felicitar-nos: per primera vegada en molt temps la política avança i s’imposa a les emocions.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
