Ruptura entre la UE i Suïssa

El primer exemple és l’exportació d’equips mèdics suïssos, l’acord de reconeixement mutu de certificacions dels quals ha expirat aquest dimecres. Després de la renúncia helvètica a l’Acord Marc, la Comissió Europea va destacar que qualsevol país que operi al mercat europeu, com Suïssa, «ha de respectar les mateixes condicions» i que l’accés privilegiat de Suïssa al mercat europeu implica «estar sotmès a les mateixes regles i condicions». El mercat únic i la capacitat normativa de la UE són la seva principal fortalesa política i econòmica en el món globalitzat i la UE està decidida a utilitzar aquesta carta amb fermesa a partir d’ara, en especial després del seu victoriós pols amb el Regne Unit durant la negociació del Brexit.    

Actualment, els suïssos que resideixen a la UE representen el 4,6% de la població helvètica i el 19% dels residents a Suïssa en edat laboral són ciutadans de la UE. Per a Suïssa, la UE és el principal soci comercial i la destinació del 41,5% de les seves exportacions, mentre que Suïssa només absorbeix el 7,4% de les exportacions de la UE. Malgrat els acords bilaterals, Suïssa no forma part de l’Espai Econòmic Europeu (a diferència de Noruega) i continua sent un estat totalment sobirà.

Sense fronteres Schengen

L’Acord Marc Institucional va començar a negociar-se el 2014 per actualitzar i englobar de forma coherent el complex conglomerat dels 120 acords dispersos que regulen les relacions entre la UE i Suïssa i que inclouen des de productes agrícoles fins a transport i aviació civil, passant per l’espai sense fronteres de Schengen i el reconeixement mutu d’estàndards industrials.

El 2018, es va concloure l’esborrany del nou acord, englobant totes les àrees de relació mútua. Però la pressió del primer partit suís –el conservador sobiranista i antimmigració Unió Democràtica Cívica-Partit Popular Suís (UDC-SVP)– i les crítiques dels sindicats i l’esquerra van fer que el Govern helvètic plantegés a la UE una sèrie d’excepcions davant el temor que l’acord no obtindria el suport de la població en el preceptiu referèndum.

Una de les causes principals del fracàs de l’acord ha sigut la protecció del nivell salarial dels treballadors suïssos davant el risc de dúmping social i laboral, que ja es va produir dins de la mateixa UE en les dues últimes dècades a causa dels abusos de la liberalització dels serveis. Per evitar una erosió dels salaris dels treballadors suïssos per la competència dels empleats de la UE amb sous més baixos, Suïssa havia instaurat fa anys unes denominades «mesures d’acompanyament» per a les empreses. Però la Comissió Europea va indicar que aquestes mesures constitueixen ajudes públiques d’Estat que distorsionen la competència i que havien de restringir-se a un nivell que es considerés «proporcionat i no discriminatori», insuficient per a Berna. El Govern suís també va estimar que la UE restringia la seva capacitat de control administratiu i inspecció per evitar el dúmping en els treballadors desplaçats des d’altres països de la UE.

Limitacions a les ajudes públiques

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els altres punts conflictius més importants han sigut les limitacions a les ajudes públiques, la primacia del Tribunal de Justícia de la UE per dirimir els potencials desacords entre la UE i Suïssa i les directives europees que permetien als ciutadans europeus la residència permanent a Suïssa i el ple accés a les generoses prestacions socials suïsses a les persones que busquen feina i als estudiants.

Suïssa confia a mantenir sense daltabaixos les seves relacions amb la UE. Però el Govern helvètic ha subestimat l’enduriment de la posició negociadora de la Comissió Europea i dels Vint-i-set després de la seva batalla per preservar la integritat del mercat únic europeu i del Dret comunitari davant el fallit intent del Regne Unit de mantenir un accés privilegiat a la carta després del Brexit.