La nota
¿Temps de desempitjorament?
Aragonès aposta per negociar el referèndum amb Madrid i Salvador Illa vol liderar una oposició més pragmàtica. No anem a pitjor
Com captar el que passa aquests dies a Catalunya sense caure ni en el «bonisme», ni en l’optimisme de la voluntat. No m’agrada això de «cap a la resolució del conflicte», ni primer pas a la normalitat, perquè indiquen una direcció volguda però no confirmada. Desconflictivitzar sona a Freud. Descongelació, pitjor. «El desglaç» seria millor, però és el títol de la cèlebre novel·la d’Ilia Ehrenburg sobre la Rússia de Khrusxov. Res a veure amb la rica Catalunya «processista».
El contrari a empitjorar és millorar. Però també es pot deixar d’empitjorar. És el pas previ. I «desempitjorament», mirant a internet, és una conjugació del verb col·loquial ‘desempitjorar’, no reconegut. ¿Podem dir que estem en el desempitjorament? No és ortodox, però capta bé el que passa.
Per diverses raons. Una, el Govern Aragonès aposta per la taula de negociació amb Madrid per exigir l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. És menys tremendista que el de Torra que va boicotejar l’esmentada taula, per al qual l’autogovern era un obstacle a la independència i que volia aconseguir el «momentum» per tornar a la unilateralitat del 2017.
ERC diu que amb el 51% no n’hi ha prou per exigir la independència. D’acord. I Aragonès ha nomenat conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, que va ser alcalde socialista de Vilanova i la Geltrú i candidat a liderar el PSC contra Pere Navarro, Àngel Ros i Miquel Iceta, el 2011, després de la dimissió de José Montilla. Natius, així era conegut al PSC, no recorda gens el conseller Josep Dencàs del 6 d’octubre del 34.
I JxCat, amb una candidata a la presidència, Laura Borràs, que predicava la confrontació amb Madrid, ha triat de conseller d’Economia –una conselleria rellevant– Jaume Giró. Sobre Giró hi ha moltes opinions, però el que és segur és que no és un radical del culte a la confrontació sinó un pragmàtic practicant de la negociació i el diàleg. Tant a Barcelona com a Madrid. Conclusió, el Govern independentista d’Aragonès, amb els mateixos socis que el de Torra, està molt menys inclinat a la unilateralitat. Vulgui culminar el que vulgui culminar.
Però un país seriós –la Catalunya catalanista volia ser-ho– no és només el seu Govern. A la Gran Bretanya el líder de l’oposició –uns anys Winston Churchill, d’altres Tony Blair– és una figura fonamental. Aquí últimament no hi ha hagut líder de l’oposició perquè Inés Arrimadas, que va guanyar el 2017 i va quedar per davant de Puigdemont i Junqueras, va marxar a Madrid. I el seu acte més sonat va ser el seu viatge a Waterloo per protestar davant Puigdemont.
Entretots
Aquest dijous vaig sentir Salvador Illa al programa de Josep Cuní. És un altre món. Va dir que no donaria a Aragonès ni cent ni tres dies de gràcia perquè JxCat i ERC porten governant, malament, des de fa cinc anys, però va oferir col·laborar en dues qüestions clau, la lluita contra la pandèmia i els fons europeus de recuperació. A més, va exigir una taula de diàleg intern a Catalunya perquè la meitat dels ciutadans no voten independentista. El primer partit de l’oposició aposta molt menys per la crispació.
Notícies relacionades¿Hi haurà diàleg? En campanya, Illa va dir que s’abaixaria el sou un 30% per igualar-lo al del ‘lehendakari’ ja que la retribució del president és més alta que la de Pedro Sánchez i tots els presidents autonòmics. I dimecres, en la seva primera entrevista a TV-3, Aragonès va dir que se’l reduiria un 15%. Almenys la diferència de percentatges no és abismal.
I els indults poden fer que el desempitjorament pugi de grau. Parlarem diumenge.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
