Males sensacions

Considerin Rob Jansen, l’eixerit agent de Ronald Koeman, un deixeble dels ensenyaments de Tarradellas, almenys en allò de transmetre que una reunió ha anat bé quan en realitat no ha sigut així. És evident que l’encara tècnic del Barça no pot sortir amb «bones sensacions», com va anar deixant entreveure Jansen, d’una trobada en què el president del club li etziba a la cara que necessitarà uns quants dies per trobar-li un substitut i que només si fracassés en l’afany podria continuar. 

Fa pinta que l’estratègia de Jansen no passa ja per salvar el lloc del seu client, sinó pel fet que aquest, ofès per ser tractat com un segon plat després d’una temporada que mereix més respecte, s’acomiadi percebent fins a l’últim euro del que li correspon de la liquidació, uns 7,5 milions. Pel que sembla, Jansen va insinuar a Laporta a la curta reunió que està al corrent del préstec de 500 milions d’euros sol·licitats pel club i gestionats per Goldman Sachs. De fet, els advocats de l’holandès ja tenen preparada la documentació davant els diferents desenllaços possibles.

Els dies comptats

Tot apunta que Koeman té els dies comptats. Costa de visualitzar una temporada de convivència sana entre un president que ha realitzat gesticulacions sobrades de desconfiança i un entrenador (a part d’un mite, detall gens menor) públicament humiliat. Laporta té tot el dret a elegir el seu entrenador, fins i tot de desautoritzar la seva comissió tècnica, partidària de la continuïtat de l’holandès i que, segons expliquen, va callar durant la reunió de dimarts.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Però, sens dubte, les maneres mostrades fins ara pel dirigent en aquesta segona etapa manquen de tota l’elegància que se li pressuposava, i no només amb Koeman. Les parets del Palau en poden donar fe. Entre un cagadubtes i un pistoler immisericordiós, hi hauria d’haver un terme mig més institucional.

Amb o sense Koeman, Laporta té marge per reconduir l’inici de la seva complicada presidència. Li venen moltes dificultats davant el conegut fangar econòmic. I no parlem del pols amb la UEFA i les seves aparents ganes d’expulsar el Barça, el Madrid i la Juventus de la Champions un parell d’anys, un embolic amb molts diners i orgull pel mig i de resolució impredictible i temible. Però l’elecció de l’entrenador hauria de ser la més pensada, de les primeres a decidir, i no ha sigut així. És d’esperar que recuperi aviat la inspiració. I de passada el tacte.