Debilitat diplomàtica europea

 La negativa d’Hongria a recolzar aquesta setmana al Consell d’Afers Exteriors de la Unió Europea (UE) la posició comuna a favor de la desescalada en la nova crisi de l’endèmic conflicte Israel-Palestina evidencia la deficiència fonamental de la política exterior europea: la divergència dels interessos polítics i econòmics nacionals dels Vint-i-set i la seva persistent incapacitat de compartir una estratègia global comuna, coherent i efectiva, al servei del conjunt dels ciutadans europeus.

La UE, que en el passat va destacar en la recerca de solucions al conflicte Israel-Palestina, ha quedat relegada a un paper cada vegada més irrellevant al llarg dels últims 15 anys, limitant-se a costejar les infraestructures que destrueixen els bombardejos israelians. La UE no té influència ni capacitat de pressió tant sobre Israel com sobre les forces palestines. I, tot i que la UE continua sent el principal donant de Palestina, ha perdut la seva antiga influència al negar-se a reconèixer la victòria democràtica de Hamàs a les eleccions del 2006, al no sancionar l’expansió de les colònies israelians il·legals a Cisjordània i Jerusalem Est, que fan inviable la solució dels dos rstats, i a l’acomodar-se en l’asfíxia de Gaza i en la perpetuació en el poder des del 2005 del president palestí, Mahmoud Abbas, que governa per decret i que va ajornant successivament la celebració d’eleccions (l’última vegada, el 30 de abril). La mala consciència europea per l’Holocaust nazi i les persecucions jueves a nombrosos països europeus inhibeix la UE, i en especial Alemanya, d’adoptar qualsevol mesura efectiva de pressió sobre el Govern israelià, malgrat que la UE és el principal soci comercial d’Israel. A més, el terrorisme islamista de les dues últimes dècades ha reforçat el suport acrític a Israel de més governs europeus.

Hongria, porta de la Xina a la UE

El conflicte Israel-Palestina és una de les àrees on és més patent la debilitat diplomàtica europea, però no l’única. Hongria també va bloquejar el 10 de maig, per segon mes consecutiu, una declaració comuna de la UE per condemnar les mesures autoritàries adoptades per la Xina a Hong Kong. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, l’entorn del qual es beneficia de les abundants inversions xineses, ha convertit Hongria en la principal torre albarran de la Xina dins de la UE i futur centre logístic xinès, gràcies a grans projectes ferroviaris, a la instal·lació d’indústries i l’obertura d’una universitat xinesa a Budapest. Per la seva banda, Berlín, atenent els interessos de la indústria alemanya, va imposar als seus socis europeus la firma precipitada d’un acord global sobre inversions entre la UE i la Xina el 30 de desembre del 2020, els detalls als annexos del qual indiquen forts desequilibris a favor de Pequín. Ara el Parlament Europeu acaba de «congelar» el procés de ratificació d’aquest acord.

Als Balcans, Bulgària bloqueja des del 2020 l’inici de les negociacions d’adhesió a la UE de Macedònia del Nord per bizantines raons domèstiques. Això contribueix a debilitar encara més la influència europea a la regió, ja molt deteriorada per l’escassa ajuda sanitària de la UE durant la pandèmia. El primer ministre macedoni, Zoran Zaev, va advertir aquesta setmana que l’actitud de la UE fomenta el creixement de l’euroescepticisme als Balcans i facilita que la Xina i Rússia ampliïn la seva influència a la regió.

Notícies relacionades

Israel i Hamàs acorden una treva «mútua i simultània»

Naturgy: no tots els fons són iguals

Els EUA han suspès temporalment les sancions anunciades contra les empreses que participen al gasoducte rus Nord Stream 2, cosa que ha tornat evidenciar els enfocaments divergents a la UE respecte a Rússia. Mentre la decisió ha sigut acollida amb satisfacció per Alemanya (principal inversora de la UE en el projecte) i els estats membres d’Europa occidental, per a Polònia i els països bàltics, oposats al gasoducte, ha sigut un revés polític.

A la UE fins i tot li resulta molt difícil acordar la nova estratègia comercial comuna. El Consell de Ministres de la UE de Comerç va ser incapaç d’aprovar-la el 20 de maig, com estava previst, a causa de les divergències sobre el nivell d’autonomia estratègica i protecció de sectors clau, les clàusules mediambientals i de lluita contra el canvi climàtic i el contingut de l’acord comercial amb el Mercosur llatinoamericà. Hongria va aprofitar la reunió per anunciar que no ratificarà el nou Acord de Comerç i Desenvolupament de la UE amb els països de l’Àfrica, Carib i el Pacífic, conclòs el desembre passat i que substitueix els acords de Cotonou.