Un concepte buit
El mantra de la Generalitat republicana
L’independentisme confon la institució, que ha de ser neutral, amb el color polític de qui mana.
Pere Aragonès y Laura Borràs, en el Parlament. /
El procesisme ‘made in ERC’ està content d’anunciar-nos un altre concepte buit: la «nova Generalitat republicana». Serveix per prometre’ns tot el bo que vindrà a partir d’ara, i ho posaran fins i tot a la sopa. S’hi va abonar amb insistència Pere Aragonès en el seu discurs, afortunadament breu. A la nova Generalitat republicana hi haurà pau i felicitat, progrés i justícia, casa i vida digna, feminisme i ecologia, amnistia i autodeterminació. Es tracta d’un altre truc per insuflar ànims als seus votants, i un altre exemple de fins a quin punt els independentistes s’apropien de-la Generalitat, penjant llaços o pancartes com va fer Quim Torra o adjectivant ara el nom de la institució per resignificar-la. La Generalitat ni abans –en contraposició– era monàrquica (Carles Puigdemont sembla que s’ha endut un ensurt a l’assabentar-se’n) ni ara és republicana, per molt que ERC estigui al capdavant del Govern. L’independentisme confon la institució, que ha de ser neutral, amb el color polític de qui mana.
És un abús terminològic inacceptable, imaginin-se l’escàndol si un president del Govern espanyol hagués anunciat que amb ell arribava l’«Estat popular» (Mariano Rajoy) o l’«Estat socialista» (Pedro Sánchez). És un abús i també un truc amb efecte placebo per a la seva deprimida parròquia. Més enllà d’això, Aragonès no va transmetre ni estatura política ni entusiasme, i va repetir les mateixes promeses tantes vegades incomplertes pels anteriors governs on ERC estava al capdavant de les conselleries de més pes. Va ser aplaudit tímidament pels seus diputats, però no pels de Junts, evidenciant que la desconfiança es manté alçada malgrat el pacte ‘in extremis’. La «nova Generalitat republicana» és només un canvi de cartell a la façana per maquillar la realitat del fracàs independentista. Ni Espanya deixarà de ser una democràcia en forma de monarquia parlamentària, ni hi ha negociació possible sobre l’amnistia o l’autodeterminació. Indults, sí, però res més. S’han donat dos anys per propagar el nou mantra. A veure si mentrestant governen bé una miqueta. No és demanar tant.
