APUNT
L’espantall ja és aquí
El final de cicle, aquest espantall burleta que el madridisme agitava davant els morros barcelonistes després de cada ensopegada, ha reaparegut en el nostre lèxic a la boca del president blaugrana i, en general, l’aficionat ha assentit. Toca una revolució. Revolucionem doncs. Falta veure què vol dir això, com s’aplica, qui és realment prescindible, qui són els substituts. No es tracta només de ruixar amb napalm. I es tracta de saber qui decideix tot això. L’estructura esportiva, més de dos mesos després de les eleccions, es manté tan confusa com el primer dia. És de suposar que ja ens ho aclariran.
Hi ha un macrocrèdit a punt de firma, molt necessari, perquè aquesta revolució fa pinta de cara, llevat que es trobin les solucions imaginatives que exigeix el context. És de suposar que afectarà l’entrenador, amb la consegüent liquidació, tot i que des del club no es descarta encara la seva continuïtat. Dimarts o dimecres hi haurà reunió entre Koeman i Laporta i sortirem de dubtes. Acomiadar és fàcil. Substituir-lo amb algú creïble des del credo cruyffista de Laporta sembla més difícil. Aquest és un mercat curt.
Notícies relacionadesI encara més costarà sacsejar la plantilla. Abans d’iniciar les negociacions el president ja ha llançat un avís per a navegants. ‘Anem contra uns quants de vosaltres, anem a buscar les vostres inflades fitxes, amics’. Necessitarà alguna cosa més que la seva retòrica per empènyer els futbolistes a anar-se’n o a reduir els seus emoluments. Poques coses en aquest món es veuen més complexes que aconseguir rebaixes salarials voluntàries d’un jugador del Barça.
Una revolució implica anar més enllà de la cosmètica. Implica tocar la columna vertebral que s’ha partit repetidament en els últims anys. Alguns dels seus components han rendit aquesta temporada a bon nivell. Però col·lectivament l’ossada no aguanta més. Fa falta una revolució contundent i alhora quirúrgica. Les més difícils. La setmana vinent l’espantall surt a passejar.
