Editorial

El que es necessita del Govern d’Aragonès

El primer repte del nou Executiu no hauria de ser un altre que tornar a la Generalitat el prestigi institucional que s’ha perdut durant la presidència de Torra

2
Es llegeix en minuts
El que es necessita del Govern d’Aragonès

Finalment, Esquerra i Junts van fer aquest dilluns el pas que podien haver fet fa tres mesos, just després de les eleccions del 14-F. És un pas que reedita el pacte de l’anterior legislatura, que va acabar pastura de les suspicàcies i els recels entre les formacions que ara repeteixen acord. Ningú té grans expectatives en el que pugui donar. Si es continua deixant de banda la gestió del que els seus progenitors denominen l’«autonomia», amb un cert menyspreu, i es continua buscant únicament la manera de desestabilitzar les relacions amb la resta d’Espanya, llavors serà difícil que es dissipi aquest escepticisme inicial. Als que vivim i treballem a Catalunya ens interessa sortir de la pandèmia i de la crisi econòmica i social en la qual ens ha submergit. L’última enquesta del Gesop ho deixava ben clar. I el sentit comú, també. El primer repte del nou Executiu no hauria de ser un altre que tornar a la Generalitat el prestigi institucional que ha perdut durant la presidència de Quim Torra. Sense això, res del que es proposin desbordarà el perímetre del món independentista, amb què és imprescindible comptar per dibuixar el futur de Catalunya, però sense menysprear els que pensen diferent. Els antecedents d’aquest Govern que ara es proposa posar en marxa, i que és perfectament legítim, no són gens encoratjadors.

¿Què podria fer que les coses aquesta vegada siguin diferents? Només hi ha una variable nova, el lideratge d’Esquerra i, més concretament, de Pere Aragonès. A diferència de Torra, no som davant un president que actuï com a vicari de Carles Puigdemont. I si l’acord firmat aquest dilluns es compleix, tampoc presoner d’un ens extern a l’Estatut com seria el denominat Consell per la República. Si aquesta condició es compleix i si Esquerra manté que en els pròxims dos anys s’ha d’apostar pel diàleg i no per la unilateralitat, llavors Aragonès tindrà l’oportunitat de demostrar que les coses es poden fer de manera diferent, tant en termes de relació amb l’Estat com de relació amb els catalans no independentistes, començant per l’oposició al Parlament. La fórmula de Govern triada finalment per Esquerra planteja igualment a Aragonès una altra dificultat, com és ser coherent amb la seva voluntat d’encapçalar un Govern que faci polítiques d’esquerres, no només als departaments que gestioni directament el seu partit. L’imminent president és una persona pacient i que cuida les formes, ara haurà de sumar a aquestes qualitats la capacitat de liderar el Govern i això que encara anomenem ‘procés’.

Si el nou inquilí de la Generalitat manté l’aposta pel diàleg, és necessari que trobi aigua en aquesta piscina. El Govern de Pedro Sánchez segueix on era, disposat a parlar de tot dins del marc legal vigent. Amb l’expectativa que es compleixin tots els tràmits abans de pronunciar-se sobre uns indults que serien desitjables en la mesura que ajudin a encarrilar un conflicte que mai hauria d’haver sortit de la política i en què s’han d’acollir tots els que vulguin tornar a aquesta via. Però el que el nou Govern ha de tenir clar és que tot el que és molt difícil amb Pedro Sánchez és directament impossible amb qualsevol altre inquilí de la Moncloa. Aquesta és la carta que Aragonès ha de saber jugar. I Pedro Sánchez, també.