Arreglarien poques coses unes noves eleccions

Quan només falten 10 dies perquè el Parlament es dissolgui automàticament i es convoquin noves eleccions, prossegueix el desacord entre ERC i JxCat per formar un Govern que eviti la repetició electoral. Fa tres mesos que els dos principals partits independentistes negocien, amb molt poca convicció, i, tot i que la mediació de la CUP ha significat una represa discreta de les negociacions, no sembla que hi hagi hagut avenços en els punts de divergència substancials.

Menys del 15% dels electors veurien bé la celebració de noves eleccions, cosa que hauria de ser un revulsiu perquè ERC i JxCat es posin d’acord per constituir un Govern. Tot i que, de tota manera, si s’arribés al pacte, no pot suscitar gaires esperances en vista del que ha passat a l’anterior legislatura i de la lamentable actuació dels dos partits a les fins ara fallides negociacions. Però la necessitat d’un Govern és ineludible en un moment en què la situació política està pels terres –un 77,5% la consideren dolenta o molt dolenta–, l’economia catalana ha entrat en recessió, la pandèmia segueix allà, malgrat la millora de les dades per la vacunació massiva, i està pendent el repartiment dels fons europeus del pla de recuperació.   

La responsabilitat d’aquesta situació recau, segons els enquestats, en els dos partits que aspiren a consolidar la majoria al Parlament, tot i que Junts surt una mica més mal parada que Esquerra ja que el malestar amb el puigdemontisme es trasllada a la intenció de vot, i segons el sondeig Junts perdria gairebé tres punts percentuals i retrocediria entre cinc i set escons. Aquest descens és la dada més rellevant de l’enquesta, tot i que es matisa amb el fet que els electors de Junts continuen sent un bloc compacte darrere de Puigdemont, que és el polític més ben valorat entre el seu electorat, ni més ni menys que amb un 8. L’altra dada destacada de les expectatives electorals és la consolidació a l’alça de la victòria del PSC, que augmentaria el seu percentatge en 3,5 punts i podria obtenir quatre o cinc diputats més. ERC es mantindria en segon lloc, amb un lleuger creixement (1,5 punts i d’un a tres escons). Els altres partits repetirien els seus resultats, amb l’única excepció del creixement del PP en dos o tres escons, els mateixos que perdria Ciutadans, que es queda a punt de perdre la representació i la seva sortida del Parlament mitigaria la caiguda de Junts. Els independentistes mantindrien la majoria absoluta, amb menys percentatge de vots –no assolirien el 50%–, i molt ajustada (68 escons) a la banda baixa de les forquilles.

Salvador Illa continua sent el preferit per ser president de la Generalitat, amb més de tres punts d’avantatge sobre Pere Aragonès i més de sis sobre Puigdemont en un context en qu+e cap dels líders polítics aprova i la majoria –tots menys el del PP- han empitjorat la seva valoració. Un altre dels signes de la desafecció per la política s’observa en la pregunta sobre què prioritzen els electors. Per aclaparadora majoria, la gent està molt més preocupada per la pandèmia que pel procés (75,3% davant 21,6%).

Així les coses, hi ha tres escenaris possibles. El primer és una repetició electoral que no afavoriria els independentistes i encara menys a qui més problemes estan posant, Junts. El segon és un acord ‘in extremis’, entre partits que sospiten més que mai i competeixen més que mai i que ja van protagonitzar una legislatura agònica. El tercer és una fórmula nova, amb Esquerra en minoria amb la CUP i Comuns. Potser és el que els convindria als que més hi tenen a perdre. I també als votants, molt a prop de l’afartament.