Pros i contres

Els arguments de sempre

Es reprodueixen els arguments de sempre, almenys des del 1948. Israel té dret a defensar-se perquè viu en un territori hostil. Israel és un estat que té dret a fer servir la força per lluitar contra el terrorisme. Israel recull l’herència de l’extermini jueu i fonamenta la seva fortalesa en la mala consciència dels hereus dels que el van perpetrar o el van permetre. Aquestes màximes estan gravades en acer en la geopolítica internacional i arriben al paroxisme quan la violència deixa de ser latent i es torna vívida, dolorosa. El fràgil edifici de l’Orient Mitjà es sustenta en un triangle diabòlic: drets adquirits a causa de la reparació històrica; aliances interessades, més o menys clandestines, com l’anomenat Acord d’Abraham amb els Emirats Àrabs; i absoluta (o quasi absoluta) impunitat d’un estat que s’ha convertit en potència militar.

Els arguments de sempre són rebatuts per jueus amb consciència humanitària (no taqueu amb la indecència de la sang la memòria dels que van ser exterminats) i per un recordatori no gens amable per als sionistes: ells també van ser terroristes sota el protectorat britànic per aconseguir l’estatus que ara tenen i que han anat alimentant sense misericòrdia.

Temes:

Palestina Pròxim Orient Israel

Inicia sessió 0 Comentaris