Contra la multireincidència

Les ordres d’allunyament són un instrument que sol associar-se a casos de violència sexual i masclista. Però, en una aplicació més nova, aquesta mesura cautelar està sent utilitzada també per prohibir a lladres multireincidents que actuïn a Barcelona. Va començar aplicant-se primer amb els carteristes del metro i, més recentment, a altres tipus de furts i robatoris violents. Aquesta mesura contribueix a rebaixar la inseguretat ciutadana en dos fronts, ja que no només combat la delinqüència per si mateix, sinó que rebaixa la sensació d’impunitat que es produeix entre la ciutadania i els agents policials el fet de veure que un delinqüent actiu torna al carrer al cap de pocs dies de ser detingut. Les ordres d’allunyament són un mètode que sembla funcionar, i en què Mossos d’Esquadra, fiscalia i jutges confien cada vegada més. Sense oblidar, no obstant, que estem parlant d’una mesura que limita drets com la llibertat de moviment, per la qual cosa ha de ser plenament justificada i concretar-se únicament per a l’àmbit del delicte que es persegueix en cada cas. Per a això, és imprescindible obtenir el màxim d’informació sobre el sospitós (el seu historial delictiu) que avali una cosa tan delicada com prohibir a algú moure’s lliurement. En aquest sentit, el nou model policial de Barcelona, basada en una coordinació més gran amb jutges i fiscals, permet fer el pas amb garanties.

El problema d’inseguretat ciutadana és una constant a Barcelona. Durant l’any 2019, la tendència alcista de la delinqüència de carrer es va disparar. Els robatoris amb violència i intimidació havien augmentat en un 30%, amb un increment acumulat des del 2016 d’un 60% i, en escenaris com el de Ciutat Vella, es produïen, de mitjana, uns 90 delictes per setmana. La pandèmia i la falta de turistes van canviar el panorama. En dos sentits. El descens dels casos a l’estiu del 2020 va ser d’un 30% en robatoris violents i d’un 60% en furts, però, alhora, la tipologia de les víctimes també va variar. Ja no eren els turistes, sinó veïns de la capital, amb la qual cosa la sensació d’inseguretat ciutadana prenia un altre caire. Aquest descens, més enllà de l’impacte als carrers de les restriccions sanitàries, es va deure també a la implantació, al juny, per part dels Mossos d’Esquadra, del Pla Tremall, en col·laboració amb la fiscalia. La constatació que bona part dels delictes comesos eren conseqüència d’accions d’individus o grups reincidents es va traduir en l’elaboració d’unes fitxes policials (amb nom, fotografia, antecedents i descripció del ‘modus operandi’) que van permetre no només una millora de la informació sinó també arguments fefaents per aturar l’onada d’atracaments, amb una estimació d’unes 200 persones que incorrien en la multireincidència.

El nou model policial ha derivat en el dibuix dels anomenats mapes de calor delinqüencials, que possibiliten que a les 10 comissaries de Barcelona es tingui coneixement d’on es produeixen els delictes amb més assiduïtat, en quin horari es porten a terme i qui els perpetra, amb la qual cosa l’acció preventiva té més sentit, amb més dispositius a peu de carrer i més efectivitat en les tasques d’intel·ligència. Dins d’aquesta estratègia, les ordres d’allunyament, amb restriccions clares i justificades, fetes gairebé a mida, ajuden a evitar que el multireincident pugui delinquir on acostuma. Sota l’amenaça d’un delicte per desobediència, l’allunyament persegueix prevenir i, amb això, augmentar el nivell de seguretat, que pot veure’s afectat, com preveuen les fonts policials, amb l’aixecament de l’estat d’alarma.