Cine
Dones que sacsegen la indústria
L’important no és tant una presència de dones més gran en la indústria com la feina que fan per canviar-la
Una de les millors coses que li ha passat al cine i a l’audiovisual en general, per no dir la millor, és la redefinició del que s’entenia no fa gaire (i a excepció de figures concretes al llarg de la història) per ser una dona amb poder dins de la indústria. El 19 d’abril es va estrenar a HBO la sèrie ‘Mare of Easttown, en què l’actriu Kate Winslet exerceix de protagonista i debuta, després de 30 anys en la indústria, com a productora executiva. Les xarxes s’il·luminaven ahir amb una foto imponent de Michaela Coel per a la revista ‘Variety’, honorada com una de les sis líders creatives de la comèdia. A la publicació, la dona que hi ha darrere i davant de la magnífica sèrie ‘Podría destruirte’ (2020) apareix coronada per una aurèola. Aquests últims mesos, han aparegut diversos articles sobre el pes que té a Hollywood com a productora l’actriu Reese Witherspoon, amb la seva sèrie ‘Big little lies’ (2017-2019) com a punta de llança. I la britànica Phoebe Waller-Bridge ha passat, en cinc anys, de crear la sèrie independent ‘Fleabag’ a firmar un contracte multimilionari amb Amazon a finals del 2019 i preparar-se per coprotagonitzar, amb Harrison Ford, el nou Indiana Jones. N’hi ha més exemples, però l’important no és tant (encara que ho és) una presència de dones més gran en la indústria com la feina que fan per canviar-la.
Fins no fa gaire, la idea generalitzada del que significava tenir èxit en la indústria era fer-se un lloc en un món d’homes. Una imatge que ho representa és la de Kathryn Bigelow, rebent l’Oscar per ‘En terra hostil’ (2008). Seria injust infravalorar el moment: era la primera dona en la història que guanyava l’estatueta, i aquest premi i aquesta imatge van ser inspiradors per a moltes persones. Però, vist avui, al vídeo en què Bigelow recull el seu premi se sent incòmoda. A més del mosaic de nominats (ella i quatre directors), contrarien una mica la imatge d’ella (aixecant-se de la butaca envoltada d’homes) la proporció d’agraïments a homes en el seu discurs i certa celebració del premi, més per la part exòtica que pel que ho mereix. No seré jo qui posi en dubte la importància de Bigelow com a cineasta i referent. Però en gran manera per l’efecte que han tingut els moviments MeToo i Time’s Up, ser avui important en la indústria implica molt més que ser visible. Les creadores que encapçalen aquest article no són només importants per guanyar parcel·les de poder en un entorn poc paritari. Ho són per implicar-se sense reserves en projectes en què creuen, sovint convertint-se en productores i creant les seves companyies. L’objectiu d’assumir aquest rol no és confeccionar projectes per al seu lluïment, tot i que algunes expliquin que era l’única manera de poder interpretar personatges que els interessessin o tinguessin més de 30 anys. L’objectiu d’aquestes creadores és sacsejar els fonaments de la indústria de maneres diferents.
Una, acabant amb les jerarquies. Winslet explica a ‘IndieWire’ que va exigir al seu productor que, al marge del que posés al seu contracte, la seva caravana no fos més gran que la dels altres actors. Una altra, enriquir el panorama de personatges femenins en la ficció i dels relats que protagonitzen (no només femenins; totes proposen una representació com més àmplia i fidel de la societat). És obvi que tant la sèrie de Coel com la de Waller-Bridge, productores executives dels seus projectes, ho han fet i han establert un precedent. I Witherspoon ha trobat una fórmula curiosa: comprar els drets d’adaptació de les novel·les escrites per dones que li agraden. Una altra via fonamental que estan prenent per canviar la indústria és deixar molt clar que la paritat no es construeix a posteriori, quan el projecte està més que pensat. Aquestes creadores aposten per les seves companyes des del principi i això genera una comunitat que desactiva a poc a poc moltes coses; entre d’altres, la imatge de Bigelow envoltada d’homes, abans de pujar a recollir el seu Oscar. Onze anys després, Chloé Zhao va compartir mosaic amb una altra dona, Emerald Fennell, i va dedicar la seva primera mirada abans de pujar a recollir l’Oscar a Frances McDormand, protagonista de la seva pel·lícula. Són canvis importants perquè transcendeixen el simbòlic, perquè hi ha molta feina darrere, feta per dones importants i inspiradores.
