On Sànchez va dir blanc, ara diu negre

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, hauria de llegir les memòries de Napoleó Bonaparte en què adverteix que «la millor manera de mantenir la paraula és no donar-la». No prometis allò que no puguis o estiguis disposat a complir, així la teva paraula mai es veurà en dubte

I així estem.

Per entendre’ns. El secretari general de Junts i responsable principal de la negociació, Jordi Sànchez, volent-se treure pressió perquè la investidura es demorava, va dir que tothom estigués tranquil, que hi hauria investidura i no repetició electoral. I que per a això Junts es comprometia fins i tot a donar els vots sense entrar en el Govern. Una opció, d’altra banda, que també va abonar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, repetidament en les xarxes socials.

Entenent que la repetició electoral, en les circumstàncies actuals, és un escenari atroç que no resol res i ho enterboleix tot, ja s’està aigualint. Va començar amb el matís posterior de consultar l’acord a les bases, de Junts, dit amb un somriure sarcàstic. Que seria com comprometre’s, per exemple, a comprar un cotxe, i quan arriba el moment de pagar, espera, que ara ho he de consultar amb la meva parella.

Després hi ha el paper dels comuns. Junts va declarar anatema un acord amb ells, que sí que defensava ERC. I ara resulta que, filant molt prim, el mateix Sànchez resol que per donar els seus vots ERC primer ha d’aconseguir els dels comuns. És un despropòsit majúscul. No hi ha manera d’entendre res.

En tot cas, aquesta circumstància dona protagonisme als comuns, a qui no interessa tornar a eleccions. Amb el seu vot permetrien un Govern en què, d’entrada, no estaria Junts. Tot i que queda el dubte, raonable, que si els comuns accepten l’envit, Junts no torni a empassar-se la seva promesa i afegir un altre tipus de condicionants.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Al final, és la mateixa situació. El resultat electoral dibuixa una alternança. I malgrat l’acord de la CUP i ERC, que va deixar en evidència l’estratègia dilatòria de Junts, a aquests se’ls ennuega investir un president republicà i d’esquerres. Ni més, ni menys.