Eleccions a Madrid
Covid, efectes secundaris
Gràcies a l’enfonsament de Ciutadans tot sembla apuntar a una folgada victòria d’una dreta cada vegada més extrema
La gestió de la pandèmia té molt de política. Només cal veure les topades del Govern espanyol amb la presidenta madrilenya, Díaz Ayuso. La presidenta s’ha erigit com l’envit de la dreta a l’anomenat Govern Frankenstein, això és, el del PSOE amb Unides Podem i les seves aliances d’investidura. En la seva pugna amb el Govern central, Ayuso ha crescut un pam. I gràcies a l’enfonsament de Ciutadans –després del cop de gràcia de Múrcia– tot sembla apuntar a una folgada victòria d’una dreta cada vegada més extrema que si suma amb l’extrema dreta de VOX no hi ha dubte que retindrà el Govern regional, endinsant-se en aquest nacionalisme castís que s’assenta en una capital cada vegada més absorbent i glamurosa.
Una fita històrica. El miracle madrileny. Mentre mig Espanya (i Europa) tancava amb pany i clau, Ayuso encapçalava l’obertura de gairebé tot, erigint Madrid en la ciutat de la llibertat, on tot és possible, fins i tot perdre de vista el teu ex per sempre. Mentre algunes autonomies inventen nous impostos per omplir les arques, Ayuso treu impostos i assegura que baixa la resta. Almenys per a les rendes més altes. La teoria, simplificant, és que cal abaixar els impostos als que més tenen perquè això afavoreix els que menys tenen i el conjunt de l’economia.
Entretots
No cal dir que a Catalunya hem vist com els capitostos del Gremi d’Hostaleria i la Restauració elogiaven Ayuso. És comprensible, els seus negocis s’han emportat una clatellada. L’emprenyament és majúscul. Es van prendre «mesures de ric amb butxaca de pobre», va dir l’eloqüent cuiner Fermí Puig, geni i figura dels fogons. I si bé és cert que Catalunya és on més ajudes directes s’han donat, aquestes han resultat insuficients davant la desídia del Govern espanyol, que s’ha rentat les mans davant el silenci incomprensible del gremi de la restauració. Menys comprensible resulta, encara, allò dels mediàtics amb bata blanca que mentre demanaven el tancament de les escoles posaven Ayuso com a referent. I això ja té gràcia. O fa una certa angúnia, ja que si bé Ayuso ha salvat negocis, lidera de molt les morts d’avis i els contagis. Tot i que potser aquest és un detall sense importància.
