Gestió de la crisi

Pandèmia, experts i democràcia

Les limitacions dels drets han d’estar degudament justificades i malgrat l’excepcionalitat ha de prevaler el criteri de la transparència

3
Es llegeix en minuts
Control de tráfico de los Mossos, en la N-II, en la rotonda de Montgat, el día que empieza otra vez el confinamiento comarcal.

Control de tráfico de los Mossos, en la N-II, en la rotonda de Montgat, el día que empieza otra vez el confinamiento comarcal. / RICARD CUGAT

Des de l’inici de la pandèmia tots els governs s’han enfrontat a decisions difícils, unes decisions que, en nom del bé suprem de la salut, han limitat drets i llibertats fonamentals. Sota diverses empares legals (estat d’alarma a Espanya, estat d’emergència a Itàlia i Portugal, estat d’emergència sanitària a França, poders d’emergència al Regne Unit, o invocant lleis específiques o l’estat de catàstrofe com a Alemanya) els governs han decretat confinaments domiciliaris, tocs de queda, han restringit la mobilitat i per tant la lliure circulació, han prohibit o limitat les trobades entre persones de diferents nuclis familiars amenaçant el dret de reunió, s’han vist condicionats els drets de participació política i educació i, en molts casos, s’ha impedit el dret a la feina, una cosa que, al cap i a la fi, si no està directament vinculada al dret a la vida sí que té a veure amb la supervivència.  

Els ciutadans tenim drets que no poden ser vulnerats per l’Estat i si ho són tenim dret a defensar-nos i a ser compensats. De fet, l’aparició de l’Estat de dret s’explica per la voluntat d’evitar els excessos i arbitrarietats del poder polític. Òbviament hi ha situacions que poden exigir una limitació temporal dels mateixos, i la pandèmia, sens dubte, és una d’aquestes situacions. Però les limitacions han d’estar degudament justificades i malgrat l’excepcionalitat ha de prevaler el criteri de la transparència per tal que els poders públics retin comptes i els ciutadans puguem atribuir responsabilitats. Però res d’això està passant. Molts polítics s’han rentat les mans i han delegat la presa de decisions en foscos comitès d’experts i, el que és pitjor, s’han parapetat darrere seu. 

Sense anar més lluny el Govern d’Espanya malgrat les reiterades peticions va tardar mesos a fer públics els noms del comitè d’experts que van marcar els criteris per dur a terme la primera desescalada. I a Catalunya portem més d’un any sent governats pel misteriós Procicat. Misteriós perquè al portal de la Generalitat no hi apareix més que una informació genèrica, sense especificar qui l’integra, una cosa que contravé de manera flagrant la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, però que coneixem parcialment gràcies a alguns mitjans que han revelat que està integrada per entre 10 i 30 membres procedents de diferents departaments. Res més. Sí que estan publicades, en canvi, totes les mesures que limiten els nostres drets tot i que ni rastre dels criteris que han guiat la presa de decisions. Pel que sembla no hi ha actes de les reunions ni informes sobre l’efectivitat de les mesures aplicades. En vista d’una opacitat de tals dimensions i a falta d’arguments no ha d’estranyar que cada vegada hi hagi més sospites que s’actua, si no amb arbitrarietat, amb falta de criteri i de coherència. I tot això davant l’escàs interès dels partits de l’oposició per exercir la funció de control parlamentari i interrogar el Govern sobre la composició i criteris de decisió del Procicat. Ni hi ha Govern ni hi ha oposició, hi ha tècnics

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Més enllà d’algunes crítiques puntuals sembla assumit que la legitimitat de les decisions es basa en qui les pren per sobre del com i del què i que pel simple fet que qui les pren són experts resulten infal·libles i poden escapar al control democràtic i a la rendició de comptes. Preocupant perquè si bé estem constantment alertats dels perills del populisme es tendeix a ignorar que la tecnocràcia també impugna la mediació i els procediments i que amb motiu de la pandèmia els nostres drets estan amenaçats davant la passivitat quan no del patrocini de bona part dels nostres dirigents.

En poques setmanes venç l’estat d’alarma i a partir d’aquell moment qualsevol decisió que limiti drets haurà d’estar degudament justificada i serà susceptible de ser impugnada judicialment. Es pot esperar que els governs actuïn responsablement i de manera transparent per evitar passar del govern dels tècnics al govern dels jutges.