Pros i contres

Indiferència

1
Es llegeix en minuts
Indiferència

Les xifres estan manipulades, el missatge és fals, tan infame com el partit que el firma: «Un mena, 4.700 euros al mes. La teva àvia, 426 euros de pensió al mes. «Protegeix Madrid. Vota segur, Vox.» L’enorme cartell va aparèixer en una estació de Madrid. A un costat, una àvia capbaixa elegantment vestida. A l’altre, un jove de mirada fugissera i cara semioculta. La serenitat i el caos. La Fiscalia ha obert una investigació per determinar si el cartell constitueix un delicte d’odi. El ministre José Luis Ábalos ha trobat les paraules exactes per definir-ho: «Són menors, és igual d’on vinguin. Si en comptes de posar ‘menes’ posem jueus, ¿ho entenem més? Perquè així va ser el feixisme». 

Sí, així va ser. I la propaganda nazi. Una màquina de generar odi. I una cosa pitjor. Perquè més majoritària que l’odi va ser la indiferència. La que va tancar orelles, ulls i boques. La que va callar davant la persecució. Sense la indiferència, la maquinària de l’extermini hauria fracassat. Vox ja està assegut en les nostres institucions. Per molt extremistes que siguin els seus missatges, per molt inconcebibles que semblin, cap d’ells pot quedar sense resposta. I sense la justa indignació.