La vellesa que ve

L’impacte causat per la Covid-19 ha sigut terrible en l’entorn més vulnerable, el de la gent gran, tant en l’altíssima mortalitat soferta en les residències com en les condicions en què es troben els qui han patit la pandèmia a la seva llar. Aquesta circumstància ha posat sobre la taula la cura dels més grans, un debat d’alt contingut ètic que tota societat s’ha de plantejar, tant pel que fa a la salut com a la qualitat de vida. La històrica falta de finançament del sistema de dependència, fins i tot malgrat la llei que la regula, provoca, per exemple, que a Espanya hi hagi més de 230.000 persones dependents sense prestació i gairebé 150.000 a l’espera de ser valorades, sense comptar que les ajudes són precàries i molt rarament serveixen per pal·liar els dèficits d’assistència.

Aquesta és la situació actual, en la que també es contempla que més del 85% dels cuidadors són familiars. Les perspectives, no obstant, són pitjors i convé que les administracions actuïn en conseqüència, preveient que la generació dels ‘baby-boomers’ arribarà en la pròxima dècada a la senectut. Estem parlant que el sistema haurà d’atendre, en menys de 20 anys, el doble de persones que en l’actualitat, amb una xifra que, segons els càlculs demogràfics, ja serà de 2 milions d’avis el 2030. A Catalunya, la previsió és que els més grans de 80 anys siguin el 10% de la població, amb un altíssim percentatge de persones sense fills, un 20%. Les circumstàncies en les quals aquesta generació (els nascuts entre 1958 i 1977) viurà l’anomenada tercera edat seran, doncs, diferents a les d’avui. Seran molts més, hi haurà més dificultats en l’accés o en la conservació de la vivenda, tindran una menor cobertura familiar, comptaran amb menys ingressos per fer front a les seves necessitats, el pagament de les pensions serà complicat i, amb les restriccions a la immigració, també hi haurà menys persones que puguin intervenir en el sistema de cures.

Tot això genera reaccions en les diferents administracions públiques, conscients de la problemàtica. La Generalitat ha aprovat el Pla de Serveis Socials 2020-2024 en el qual es prioritza l’atenció domiciliària en un futur immediat, per sobre de la solució a través de les residències, amb projectes per a acompanyament a les famílies i una millor cobertura de cuidadors, tant en extensió de les hores invertides com del seu estatus i condicions laborals. El Govern, per la seva banda, ha impulsat un pla de xoc, de comú acord amb autonomies i agents socials, que implica una inversió en tres anys de 3.600 milions d’euros amb l’objectiu prioritari de reduir les llistes d’espera i introduir avenços en els serveis i prestacions. L’administració central calcula arribar a un percentatge de finançament del 26,5% per pal·liar les retallades promulgades pel PP, però encara allunyat de la xifra que preveu la llei.

L’envelliment d’aquest sector de la ciutadania, en la generació amb més nombre d’individus, més enllà de provocar canvis a la piràmide poblacional afectarà sensiblement l’economia i la distribució de la riquesa. Convé salvaguardar els drets bàsics de l’Estat del benestar per evitar un augment de la desigualtat i, especialment, la conservació i defensa de la dignitat en una societat que, com hem vist i patit, no pot permetre’s deixar de banda la gent gran.